Ulisses20

Durant dos dies hem viscut a València un simposi sobre la lectura, i concretament sobre la lectura en valencià (ah, però n’hi ha cap altra?). No és un broma, però ens cal ironia i humor per salvar els mobles, sobretot els mobles on guardem l’espolsador i el plomall per traure la pols dels llibres. Resum, que el simposi ha sigut exitós per diagnosticar on som —a les portes de l’infern, no sabem si ho ha sigut per posar totes les idees damunt la taula, fins i tot les arriscades i més efectives. Sí que n’hi ha idees, i propostes de millora que ajuden a augmentar l’índex lector dels valencians, però són idees que es basen en la bona voluntat. La cosa no està per tirar coets, però les famílies, i els mestres, teniu un paper principal en aquest problema greu, gravíssim d’una societat malalta. I la conselleria, que és sensible als llibres i a la lectura, també. Sí, els valencians tenim un índex lector del 2%, del DOS!!!, els valencians tenim els dies comptats, si no és que volem tornar a les cavernes i a les coves de fum. Així que l’assumpte no és una broma però en podem fer molta, de broma. Fer un acudit o fer-ne mil, tant se val, no ens elevarà a l’altar de les societats més cultes, però és que som en la part més baixa de totes, xa. Potser siga un dels problemes més grossos actuals a Europa, que els valencians no llegim. I en aquest problema calen totes les mans, totes les idees, i totes les mirades. Benvinguts a l’infern.

Per cert, que n’hi ha sobre l’assumpte que les famílies han de ser les primeres mediadores mitjanceres de la lectura dels seus fills?