Simposi de lectura: tres per cent

Nuccio Ordine, philosopher“No tenim consciència, en efecte, que la literatura i els sabers humanístics, la cultura i l’ensenyament, constitueixen el líquid amniòtic ideal en què les idees de democràcia, llibertat, justícia, laïcitat, igualtat, dret a la crítica, tolerància, solidaritat, bé comú, poden experimentar un vigorós desenvolupament.”

La utilitat d’allò inútil  Nuccio Ordine

Finalment he pogut arribar al simposi sobre la lectura que es fa a València. Efectivament, només hi havia el 2% dels valencians a l’auditori de la facultat de filologia, que són tots els lectors en valencià que viuen al país valencià. Bé, hi havia una representació d’aquest dos-tres per cent màxim, un centenar de persones, que enviaven en aquell mostrador a tocar del cel (altíssim, no, una burrà d’alt) tot d’especialistes professionals del ram de la lectura a posar idees, avançar accions, escampar errors, i proposar mesures per aconseguir l’èxit. L’èxit lector, entenem, que no ha de ser gaire lluny, malgrat que no acabem de trobar què cal fer ni com. Si hem arribat al dos per cent de massa lectora, no som ni gernació, ni quatre gats, ni fem por, si no és per les factures de final de mes, quan els editors, els llibreters, els distribuïdors, i no diguem els autors, es miren els papers dels seus comptes. Quin desastre.

Ara, mentre tot aquest final de món passava en aquell auditori, la vida a València continuava, gairebé igual com quan teníem un índex del tres per cent. Potser perquè la variació no és gaire significativa, o potser perquè l’una xifra i l’altra, tant se val dos que tres, no passa del desastre a seques. El desastre i prou. Imagineu què passaria si només el 2% dels valencians tingués televisió a casa? Imagineu què passaria si només el 2% dels valencians tingués cotxe, o rentadora o mòbil? Ho imagineu?, que només el dos per cent dels valencians tingués mòbil, o s’alimentés correctament, o no hagués vist mai una falla, o no hagués menjat mai paella!!!… Provocaríem el final del món, sinyors, ens mataríem entre nosaltres (si fa no fa allò que hem fet els últims cent anys metafòricament).

Per tant passa alguna cosa, que continuem tan tranquils, els valencians, amb aquesta dada ridícul, de vergonya. Perquè els valencians tenim vergonya, malgrat que no ho semble, malgrat aquella colla política del pp, aquella banda de corruptes i lladres i sangoneres. Sí, els valencians tenim vergonya i no podem passar per alt aquest calvari de l’estadística que vol enfonsar-nos en la misèria. En la més absoluta de les misèries lectores.

Així que cal actuar i cal fer-ho radicalment. Res de ser tous, o molls, o laxes. Radicalitat extrema. Per exemple, prou de ximpleries de llibres de text gratuïts (algú ho haurà de dir, senyors de la conselleria, això és un ampastre), en comptes d’això, que la conselleria envie professionals de la lectura a cada escola (bibliotecaris, lectors, contadors, escriptors… trieu-ne de bons i animosos). O per exemple, inventeu decrets més arriscats, xa, ara que governeu la conselleria homes valents: decidiu decrets en favor de la lectura i de la lectura en valencià: com ara, ordeneu que cada matí, per començar l’escola, l’institut o la universitat, els mestres i els alumnes llegiran durant trenta minuts. Cada dia. Allò que vulguen. O per exemple, dicteu que durant una setmana escolar, o dues, o un mes sencer, les escoles i els instituts només que llegiran i parlaran i debatran de llibres, de revistes, de còmics, de lectures digitals, de lectura només. Vet ací mesures valentes que millorarien l’índex lector i de retop la intel·ligència escolar i lectora. Per exemple, publiqueu un decret que diga que els deures, trets de la lectura voluntària, són prohibits. Completament prohibits, en canvi que els alumnes puguen llegir allò que vulguen. Proveu-ho durant un any i, si no funciona, si de veritat no funciona, proveu-ho un altre any i un altre. Portem provant allò dels deures 100 anys, i segons Enric Queralt, mai ningú ni cap estudi ni investigació, ha confirmat que els deures ajuden a res. Si no coneixeu Enric Queralt busqueu-lo a google, i llegiu. Comenceu o continueu.

El segon dia de simposi, d’ací unes hores realment, el públic pot dir i proposar coses. A vore si, d’una vegada, deixem de ser convencionals i agafem la lectura pels llibres i el bou per les banyes. Ja ho explicarem.

Per cert, m’ha agradat el decàleg del consell escolar valencià que ha llegit encarna cuenca. N’hi havia propostes de valent i semblava que ja teníem mig inventat el pot de les aspirines lectores.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *