31 de desembre: la nit de cap d’any

Entrevista a ràdio l’OM

Aquest és l’enllaç d’una entrevista que em va fer Zequi Castellano per a la ràdio, pels quaranta anys de l’escolagavina. Com que no faig balanç de l’any, ni resum, ni explicaré èxits o fracassos principals, pose l’escola per davant, que és realment el resum d’aquella entrevista. L’any que haguéssem pogut tancar la independència del país, o haver-la encaminat amb major criteri, però ens hem quedat amb un pam de nas, al nord; perquè al sud continuem sense TV3, com quan governava el pp, ni Catalunyaràdio, malgrat que els han oferit els repetidors per engegar, no els hauran volgut, que ja ho vam dir, que al psoe potser que tant li feia, esperem que a Compromís, no, que no li faça el mateix pes para que arre. Però ves que mai no se sap. De Podem no diem res, que no sabem si és que ja els va bé així, que els valencians continuem incomunicats. Que només el filtre espanol siga qui ens passe les notícies. Potser per això, la manca de mitjans o l’abús dels mitjans de sempre, els resultats electorals des de valència han tornat on eren, amb majoria del pp, malgrat que són els mateixos gramàntols, corruptes i furtamantes. Homes sense escrúpols i dones pitjor. O igual, tant se val. Sense escrúpols. En quina cosa han canviat les coses a València en aquests cinc mesos, la gent no ho sap, perquè no té informació del canvi. Amb l’ofec econòmic que ens destina espana i l’exèrcit funcionarial de les conselleries (els alts càrrecs que va posar a dit el pp es mantenen i procuren per una política nefasta i ruïnosa).

Si n’hi ha canvis, a la gent no sembla que li arriben sinó els perfums de la cançó de l’enfadós. Doncs, au, ni mitjans de comunicació ni recursos, ni gaires hòsties, tu. Lectures, torrons, i una situació que cada dia que passa se’ns torna a la contra, perquè perdem el temps sense saber, sense avançar, sense… No semblarà que no estàvem preparats?

És cap d’any, la festa, la xerinola, i el burro en l’herba. I demà tornarem a parlar de la fira del llibre a l’Ateneu de Bétera. Dissabte, diumenge i dilluns va el gros del programa, una traca final molt bèstia. I això que hem viscut dos dies d’autèntica emoció, amb la poesia i la novel·la anarquista de Juli Alandes. L’actuació de Sèrman Mànser va ser antològica. Una de les vesprades brillants de l’Ateneu, i ja en van sis. O deu, O cent.

Bon any.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.