Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

4 de juny de 2007
6 comentaris

Un congres extraordinari d?ERC, SI!, però no per perdre sinó per guanyar!

En molts dels meus blocs, he insistit en demanà un congrés extraordinari d?ERC per passar comptes de l?actual política d?ERC.

Ara, veig que no soc l?únic que ho demana, el col·lectiu Reagrupament.Cat també ho ha demanat.

Un dels motius d?escriure un bloc, fou que no em sentia gens còmode amb l?Estratègia que l?actual direcció d?ERC havia decidit dur a terme en aquests darrers anys, sobretot amb la manera tan poc clara i segons el meu punt de vista a canvi pràcticament de rés, de com s?havia reeditat el tripartit.

Per això inicialment vaig esperar un temps prudencial i finalment vaig decidir escriure els blocs per tal d?intentar trobar la lògica a l?actual estratègia d?ERC…

En els meus primer blocs vaig intentar desglossar i entendre l?Estratègia d?en Carod amb el bloc  La camí llarg i tortuós cap a l’independència "La pluja fina" (primer de…?)  , després vaig començar advertir que l?estratègia de donar més pes a la E d?Esquerra no era pas una bona idea en ¿Les sigles ERC sempre han volgut dir el mateix?  I finalment vaig començar de explicar per a on la direcció actual d?Esquerra estava cometent errors que li passarien factura en En la meitat dels 100 dies del govern de Carod-Puigcercós . Tots es varen fer en les vacances de Nadal.

També faig intentat sempre defendre els dirigents d?ERC en el bloc Abertzales catalans (I) i Arbetzales Catalans (IIII) o en Carod quan he vist que han actuat correctament o han dit quelcom de positiu en els blocs Tots son uns boques! o Carod i "l’ase del cops"

Però els esdeveniments dels darrers mesos han estat tan ràpids i greus pel catalanisme, que ràpidament vaig decidir intentar cercar primer una explicació del perquè els meus dirigents que els tenia per persones assenyades, intel·ligents i competents, podien arribar a cometre tants errors que malmetien el prestigi, la credibilitat i sobretot trencaven un somni de molts dels independentistes que Catalunya . I el que potser era més important, estaven empenyent ERC a deixar ser un partit de voluntat majoritària per convertir-se en un partit satèl·lit d?altres, en aquest cas del PSC-PSOE.

Per estar segur de que no anava errat, vaig demanar el parer dels lectors per veure si és que només jo tenia aquesta percepció del que estava passant amb ERC, per això vaig fer el bloc: Preguntes i respostes envers l’actuació d’ERC:

Després jo mateix vaig intentar trobar explicacions pseu-psicològiques al comportament dels meus dirigents d?ERC en els blocs:  El Síndrome de Perpinyà, Reflexions envers la colonització i Soldats amb oficials frustrats : Una guerra perduda. Unes raons pseu-piscològiques que ara l?article de l?Avui  d?en Francesc Puigpelat que amb el nom Autoengany i felicitat, em confirma que no anava pas mal encaminat. Per cert, li recomanaria al meu company Carles Macian que llegís aquest article hi podria trobar altres explicacions més reals del què li ha passat a ERC a Barcelona en compte de donar part de la culpa a la premsa o en Carretero. El seu darrer bloc Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer és exemple del que pot fer l’autoengany en la percepció de la realitat.

Per sort, potser gràcies que vaig viure la crisis d?en Colom-Rahola o perquè tinc més anys i experiència en campanyes municipals que en Carles, o també perquè estic a fora de Catalunya i això em deixa una distancia per poder analitzar més fredament els esdeveniments, jo he vist les orelles del llop abans que ell i per això ja ho vaig avisar subtilment en Portabella alcaldable per Barcelona (?) i després sense embuts en Hi ha quelcom que no em quadra!: ERC trauria mals resultats en aquestes eleccions municipals sobretot en els municipis grans a on la política nacional té molt més que importància que la local.

Quan en Carretero va escriure els famosos articles a l?Avui, va ser quan realment em vaig sentir que no estava sol amb aquesta inquietud, per això vaig fer el bloc més llegit dels que he escrit: No hem sento sol a ERC, però compte en no perdre-ho tot!.

Després he intentat no fer més crítiques per tal de no perjudicar els companys que es presentaven a les municipals, però el darrers esdeveniments em varem obligar de nou escriure, no podia deixar que el nom d?ERC fos tant mal tractat per l?actual direcció: No tots els d?ERC pensem igual que en Carod o en Puigcercós.

Per això ja vaig decidir escriure els blocs següents a on demanava un congrés extraordinari per tal de demanar comptes als errors comesos de l?actual direcció.  El tema que em va fer saltar l?alarma fou el tema de la tercera hora del castellà amb el bloc La línia vermella d’ERC: Un congrès extraordinari d’ERC ja? I desprès amb el de TV3 al País València amb: Per mi ERC ha creuat la Línia Vermella amb el tancament de TV3 al País Valencià. Més endavant amb la calçotada d?en Vendrell ja no vaig tenir cap dubte de que els actuals dirigents d?ERC havien perdut el nord i per això aquest blocs tant crítics de Ei Mas, a veure qui la té més grossa! o Ni entrenant-se ho podrien fer pitjor, i no era per menys, amb el referèndum d?autodeterminació no es pot fer servir per qüestions de tactisme partidista.

Quan en un comentari en el magnífic bloc d?en Josep Pinyol Abstenció, malestar creixent, fatalisme, li vaig dir que el que calia no era una reflexió profunda dins d?ERC sinó que un Congrés extraordinari per passar comptes, en Josep em va contestar que si era un Congrés per guanyar o per perdre.

Chapeau Josep! , has tocat el moll de l?os com sempre ho fas, estic totalment d?acord amb el teu comentari, hem d?aconseguir que ERC no entri en altre període de crisis interna com el que va passar primer amb en Hortalà i després amb Colom. Per això voldria demanar en aquest bloc que a partir d?ara que tots els militants d?ERC siguem generosos i respectuosos amb les propostes per analitzar, estudiar, actuar davant la situació actual. Però això no vol dir que ens hem d?autoenganyar i no fer una crítica exhaustiva. Els números no enganyen i ERC ha deixat de ser un cavall guanyador a ser només un ase que es porta totes les hòsties a canvi de res. Com a mínim abans les hòsties que rebíem servien com a munició, ara no perquè qui ens les fot per tot arreu és el mateix que ens dona la pastanaga.

També m?agradaria que ningú marxes del partit, ni els que recolzem al moviment Reagrupament.Cat en el cas de que no aconseguim els nostres objectius immediatament o els que estan a favor de l?actual direcció del partit. Si us plau hem de pensar que tots estem a ERC per cercar la Independència de Catalunya , es així com ho diu els nostres Estatuts.

Però atès els deteriorament del suport electoral, intel·lectual i dels mitjans de comunicació catalans cap ERC, per mi és bàsic que hem de replantejar i canviar la actual direcció. Quan dic que s?ha de canviar no dic necessàriament les persones, malgrat que ho crec inevitable en algunes d?elles, sinó que canvi la direcció estratègica.

L?estratègia nova ha de recuperar les altres dues lletres que l?actual direcció ha intentat amagar, tant es així que en l?actual escut ja no hi surten. Dues lletres que per a mi i per la historia d?ERC tenen molta importància: Republicana i de Catalunya!.

Visca Esquerra Republicana de Catalunya!

  1. Els esdeveniments s’acceleren i ara veig possible forçar un Congrés extraordinari per a la tardor i guanyar-lo. Continuo pensant que el més important és debatre i encertar en la línia política, que en el cas d’ERC té uns marges molt estrets per no caure ni en la satel·lització ni en el testimonialisme. Un cop establerta la nova estratègia es tracta d’escollir una nova direcció capaç de portar-la a terme. Hi ha una gran raó per fer el Congrés Extraordinari a la tardor: és suïcida anar a les eleccions estatals de 2008 amb el discurs actual i la direcció que l’encarna. Els resultats serien catastròfics. Per a la nova direcció serà una prova molt difícil però, trencant amb el PSOE que va retallar l’Estatut almenys tindran algunes possibilitats.

  2. Som un partit d’esquerres, i per tant, republicà i independentista. Som l’esquerra catalana, i per això, la simplificació amb ‘esquerra’ -que és com ho diu la gent-, o ‘esquerra republicana’, és suficient.

    A part, però, ‘Esquerra’ és la manera de simplificar el nom de l’únic partit nacional català, però que amb el nom ‘ERC’ troba problemes d’implantació al País Valencià i a les Balears. Preferiries un partit amb 3 sigles (ERC, ERPV, ERB) i un ball de lletres confús?

    Me fa l’efecte que tots aquests reagrupats no heu entès encara que la nació catalana va molt més enllà de l’Ebre i la frontera; encara esper sentir l’estratègia de Reagrupament pels País Valencià i les Balears, on, per si no ho saps, ja tenim 8 regidors, un conseller al Consell Insular de Mallorca i una diputada al Parlament.

    salut força Esquerra (Republicana i Catalana sempre).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!