Ulisses20

Peguem en beatos i per això se’ns rifen. Que no és que ens vulguen, no, que allò que volen es continuar rient, en canvi dels valencians. Als valencians ens van robar la TV3 i ens van robar el Canal 9. L’un i altre ben poc que feien pels valencians, si no eren xirlotaes, els de Burjassot, i la indiferència en canvi d’un almoina els de Sant Joan Despí. Un desastre contra l’escola i contra la llengua ordit amb consciència i traïdoria.

Per això de diumenge, no pocs partits i coalicions diuen que ens arreglaran el pessebre, si els votem i tenen majoria. Cent anys tard, caracollons! A bou passat és fàcil de parlar, i després si t’he vist pel forat del nas se m’ha oblidat. Ni diners, ni mitjans, ni identitat, ni res que ajude els valencians a ser més valencians, o més o menys valencians, si treus la traca, la paella i la fallera major. Se’n burlen, dels valencians com del dimoni, els espanols; i ja tenim el burro en l’herba, per a cent anys més, si no trobem remei. I el remei no és raresa, ni cosa desconeguda, ni marciana. És la independència. L’únic camí que farà pels valencians, que farà que ens governem els diners i els afers. El camp i la indústria, si és que ens en queda. Ni és estranya ni complicada, la solució. Difícil o impossible, si voleu. És impossible, sí, però a curt termini, com que és l’única via que ajudarà els valencians a ser valencians. La resta és la burla, la riota, l’engany, la trampa, el lladrocini. Cent o tres-cents anys més. Viure de pidolar, d’esperar que madrit ens envie un vagó de diners que nosaltres ja els havíem pagat sobradament. Així va el seu joc refillet.

Ara, ells volen confessar-nos, potser redimir-nos, salvar-nos, aflautar-nos l’absolució o l’extramaunció, amb aquells mai no pots girar l’esquena… Perquè com saben que som beatos, ens deixarem ablanir… Pregueu per això de diumenge, ens diuen, pregueu si voleu salvar-vos de l’infern… Pena?, gens ni miqueta, xa. Que s’ho confiten. NO ens adobaran res. Però res de res cap d’ells.

Mentrestant, avui quinze escoles d’educació especial, avui mateix, reclamaven davant la conselleria que fa sis mesos que no cobren. Sis mesos que no veuen un gallet, segons que m’explicava una amiga de comissions. I la conselleria ha eixit a compartir la bona voluntat: —no tenim un xavo i potser a gener us en podrem donar senyal. Res més. Final de la conversa amiga. Foc creuat o foc amic, no ho sé. Així que ja m’imagine centenars de mestres que passaran magre el Nadal, mentre els espanols s’afarten de torrons, de cava català, de taronges valencianes, de tot de luxes i cartes als reis mags i als reis borbons que la mamen llarga i cara, amb els nostres impostos. I molts sense pegar ni brot. Furtant-nos legalment a través de montoro i companyia, rajoy i els quaranta menistrots.

Sí, diuen que Mercadona també paga la campanya del pp i de ciutadans, però la paga d’amagat, sense que es note gaire la marca blanca, la de l’hisendado’. Ves si som ben parits, els empresaris valencians. Que alimentem el pessebre de qui ens continuarà robant cent anys més, si ens guanyen. Com els altres, com tots els altres, mentre no ens governem: amos de la parra i del corral. Valencians, caguen la pena negra, tireu l’arròs, xa, que això ja ha bullit de sobres!