Les societats modernes i la temible
estètica postmoderna poden posar en perill el nexe prim que ens vincula amb les
tradicions mil·lenàries de les que som hereus. Iniciatives com les del Museu de
la Vida Rural de l’Espluga de Francolí tenen l’encert d’anar una mica més enllà
del recull de fotos amb to sèpia. Tenen el valor immens de lligar-nos al
passat, a la tradició, sense renunciar a un concepte de progrés i de
construcció nacional que és conseqüent i respectuós amb aquest bagatge.
El país, no cal dir-ho, va molt més
enllà de les empetitidores dinàmiques políticoinstitucionals a les que sovint
ens veiem abocats. El país és, sobretot, el desig, els anhels i el treball de
la gent que viu i reviu més enllà de la individualitat conscient de la seva
dimensió col·lectiva. Hi pensava aquest cap de setmana tornant del renovat
Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
Fa tres anys, la Fundació Lluís Carulla
va decidir duplicar l’espai expositiu, construint un nou edifici annex a
l’actual i el resultat, inaugurat aquesta tardor, és un espai magnífic que no
es pot deixar de visitar. La inversió de més de sis milions d’euros ha fet
possible nou interior i exterior del que havia estat l’antiga casa pairal de la
família Carulla.
El museu es va posar en marxa durant la
dècada dels 80 per iniciativa del propi Lluís Carulla i la Fundació que porta
el seu nom ha tingut l’encert i la determinació de posar-lo al dia amb tots els
avenços que permet la tecnologia del segle XXI sense perdre ni un punt de
l’esperit i la voluntat que el van fer possible.
Les societats modernes i la temible
estètica postmoderna poden posar en perill el nexe prim que ens vincula amb les
tradicions mil·lenàries de les que som hereus. Iniciatives com les del Museu de
la Vida Rural de l’Espluga de Francolí tenen l’encert d’anar una mica més enllà
del recull de fotos amb to sèpia. Tenen el valor immens de lligar-nos al
passat, a la tradició, sense renunciar a un concepte de progrés i de
construcció nacional que és conseqüent i respectuós amb aquest bagatge.
Des dels seus inicis, el museu va voler
superar l’espai geogràfic de la vila i de la comarca, tot convertint-se en
testimoni de la història de la pagesia a Catalunya. El nou museu es manté fidel
a aquesta voluntat i té el valor immens de ser fruit, altra vegada, de la
iniciativa privada.
He volgut titular aquestes ratlles dient
que Lluís Carulla viu a l’Espluga perquè, efectivament, aquesta renovació -així
com el fons del missatge que transmet tot l’espai museístic- respon
perfectament als ideals que van dibuixar la trajectòria vital d’aquesta mecenes
i empresari català.
La Fundació Lluís Carulla, amb
l’infatigable Carles Duarte al capdavant, ha sabut mantenir i actualitzar el
missatge de Lluís Carulla i ens ofereix un espai on ens retrobem plàcidament
amb allò que vam ser per no deixar de ser-ho mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cheap thomas sabo necklace sale
“Relish the moment” is a good motto, especially when coupled withe
the Psalm 118:24:”This is the day which the Lord hath made, we will
rejoice and be glad in it.” It isn’t the burdens of today that drive men
mad. It is the regrets over yesterday and the fear of tommorrow. Reget and fear
are twin thieves who rob us of today.Thomas Sabo Online
So stop pacing the aisles and counting the miles. Instead, climb more mountains,
eat more icecreams,thomas sabo
necklace go barefoot more often, swim more rivers, watch more
sunsets, laugh more and cry less. Life must be lived as we go along. Then the
station will come soon enough. Cheap
thomas sabo ringe
As much as[url=http://www.thomassabomarkt.com/]thomas sabo ringe[/url] I love the seductive low rumble that Cher still commands (and I will pay good money to see her in her [url=http://www.thomassabomarkt.com/]thomas sabo schmuck[/url]latest Final Concert Tour, of which I think there have been three thus far), and while I’ll take a jolt of Aguilera in the morning over[url=http://www.thomassabomarkt.com/]thomas sabo uhren[/url] Red Bull every time, any world-class singer knows you don’t keep the volume blasting and the beat rocking hard the whole time.It is a tip they should have shared with their director — one that might have led him to add [url=http://www.thomassabomarkt.com/]thomas sabo kette[/url]shadings and nuance, a quiet ballad here and there, a moment or two with no spangle-y things to distract you. But no, “Burlesque” is top-heavy from start to finish. Maybe that’s what you do when you have nothing new to say.
But those sequences thomas sabo ringe
bounce in and out just like
the rest of “Morning Glory,” pinballing manically with a
self-conscious, disjointed rhythm. Becky pursues a romance with a fellow IBS
staffer (Patrick Wilson), whose scenes hew to the film’s conveniently random timing;
their inevitable breakup thomas sabo schmuck
arrives precipitously, with her erupting
suddenly over Chinese food. The moment feels as forced as thethomas sabo uhren rest of “Morning
Glory,” where precious little rings true, from Becky appearing out of
nowhere to offer Pomeroy a job while he’s out pheasant hunting, to her donning
a diaphanous cocktail dress she wears for an important job interview. At one
point, when it looks like Becky might leave “Daybreak,” director
Roger Michellthomas sabo kette throws
in a sentimental montage of her life at the office, and you realize how little
we’ve come to know the characters she’s supposedly going to miss so much.