El ministre Mather ho explica clarament: el federalisme fiscal és una fal·làcia dels estats per mantenir els territoris subjugats, l’única opció és la independència fiscal, i la independència fiscal garanteix la independència política.
A principis d’agost, El Punt ens va oferir una magnífica entrevista de Laura Pous a Jim Mather, ministre d’empresa, energia i turisme d’Escòcia. I dic que era magnfíca perquè ens oferia un punt de vista absolutament essencial per explicar el perquè d’un procés d’alliberament nacional a l’Europa del segle XXI.
Tradicionalment els catalans hem centrat bona part de les nostres legítimes reivindicacions en la llengua, la cultura i la tradició. Són raons i fonaments històrics de pes, però ens hem deixat un argument essencial per aconseguir la majoria social necessària i suficient per encarar un procés d’independència amb garanties: el progrés econòmic, i per tant l’avenç social, augmenta de forma directament proporcional al nivell de sobirania política.
El ministre Mather ho explica clarament: el federalisme fiscal és una fal·làcia dels estats per mantenir els territoris subjugats, l’única opció és la independència fiscal, i la independència fiscal garanteix la independència política.
De tant fàcil com és, i de tan simple que es pot expressar, fa estrany que a casa nostra no existeixi una unanimitat política en aquest sentit. Com a mínim, en aquelles formacions polítiques de clara adscripció nacional catalana. Jo ja ho demanava clarament, l’agost del 2007, en un comunicat en la presentació de la Plataforma per la Sobirania. Que avui CiU i ERC vagin juntes i obrin el camí cap a l’exercici del dret de l’autodeterminació i la independència és més necessari i actual encara, gairebé esdevé, una obligació.
El Govern acaba de donar per bo un finançament que no fa altra cosa que perpetuar la dependència catalana d’Espanya i a l’hora, llegim com una altra nació europea dibuixa un camí clar cap a la independència a partir de l’emancipació dels comptes propis.
Controlar allò que ingresses et permet projectar en què t’ho gastes i això reverteix directament en el benestar social de la pròpia comunitat: sanitat, ensenyament, medi ambient, cultura, empresa, seguretat… A les societats modernes l’economia és la mare dels ous i cal que estigui controlada per un poder polític. Però és la mares dels ous, tinguem-ho clar, i el poder polític que la controla ha de ser propi.
Les paraules del minsitre Mather recollides per la periodista catalana no ens diuen res de nou però deixen en evidència el nostre Govern. N’estem farts de sentir parlar de concert econòmic quan s’és a l’oposició, n’estem tips de miratges econòmics que amaguen un nou episodi de submissió política i econòmica a Espanya.
Comença a ser hora que els polítics catalans plantegin l’horitzó fiscal amb totes les peces que li pertoquen i l’economia n’és una de fonamental.
Llegia l’entrevista de Jim Mather i recordava les anàlisis i les presentacions públiques de l’acord de finançament i no em podia estar de sentir una mica vergonya d’aquest país que a vegades sembla que no vulgui fer-se gran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan he llegit això que dius que ara CiU i ERC van plegades obrint el camí de la Independència m’he hagut de repassar la data de l’article per si era de fa molt o era futura…
Quan a la cita d’en Mather, excel·lent i òbvia…qui està disposat? perquè implantar la sobirania tributària de forma unilateral té conseqüències evidents. Qui està disposat a fer-ho?
Qui n’estigui que m’ho digui i té el meu vot.
Totalment d’acord amb l’article. I també sento indignació perquè en 30 cap president de la generalitat dels 3 que hem tingut, ha tingut pebrots de DEFENSAR el nostre país de l’espoli fiscal. Ja no dic que se’n sortís, com a mínim provar-ho. Els hi han donat quatre engrunes de merda, i corrent a casa a explicar la gran victòria obtinguda.
A veure si surt un polític amb un parell d’ous i comencem a anar per feina.