Victor Terradellas

L?objectiu ambiciós que ens hem proposat cal que sigui compartit de forma majoritària pels representants polítics que ocupen el Parlament de Catalunya i cal que sigui compartit, amb determinació, per organitzacions, associacions i col·lectius de tota mena que han de ser el motor cap un futur lliure i sobirà de la nació catalana.

Com sabeu, més de cinc-centes militans de Convergència Democràtica de Catalunya ens hem aplegat al si de la Plataforma per la Sobirania convençuts que ara és el moment d?assentar les bases per tal que la nostra nació pugui exercir, en un termini determinat, el dret a l?autodeterminació. Considerem que ha arribat l?hora que la societat catalana decideixi, lliurement, quina és la Catalunya que desitja per al segle XXI.

Aquesta no és una tasca que pugui fer Convergència en solitari, com tampoc la pot fer sola cap altra formació política. L?objectiu ambiciós que ens hem proposat cal que sigui compartit de forma majoritària pels representants polítics que ocupen el Parlament de Catalunya i cal que sigui compartit, amb determinació, per organitzacions, associacions i col·lectius de tota mena que han de ser el motor cap un futur lliure i sobirà de la nació catalana.

En aquesta ocasió, però, ens adrecem específicament a vosaltres: a les persones que integreu, des de diferents sensibilitats i també des de posicions diverses, la militància d?Esquerra Republicana de Catalunya.

Tenim el repte d?assumir que el nostre partit és només una eina, no un fi, i tenim l?obligació de demostrar que per sobre dels partits hi ha un ideal comú d?una Catalunya que vol assumir sense més tutel·les ni hipoteques les regnes del seu destí per guanyar un futur de llibertat i sobirania. Un futur en què les persones que vivim en aquest país volem, senzillament, tenir el dret a decidir.

No ens sembla el moment d?enumerar ni furgar en greuges passats. Ambdues militàncies sabem que el passat és ple d?exemples en què el tacticisme d?un o altre partit ha debilitat l?altre i, el que és més greu, ha afeblit la força i la solidesa que caldria esperar de la força i el pes polític de dues formacions que es mouen desacomplexadament entre el nacionalisme i l?independentisme. Assumir els errors del passat ens ha de guarir de repetir-los i ens aboca a un futur d?entesa on cal prioritzar les fites nacionals i on ens cladrà, malgrat l?absència d?estructura estatal pròpia, un profund i responsable sentit d?Estat.

Ens cal assumir, a tots, que la configuració actual del Govern de Catalunya no només no aplana un camí cap al dret a decidir sinó que l?entorpeix. Ens cal recuperar i fer visible un bloc nacional que reculli totes les sensibilitats que van del nacionalisme fins a l?independentisme per configurar un nou govern amb ambició nacional, responsabilitat històrica en el moment crucial que vivim i el necessari compromís amb el progrés polític, econòmic i social de la nació catalana.

Sense peròs, sense excuses, sense por i amb dignitat. Avui ens toca fer nostres, altra vegada, les paraules del president Companys: ?Per Catalunya!?.

Per això us proposem que sigueu capaços d?anar més enllà dels noms i dels sectors i que feu possible que el vostre partit assumeixi, sense reserves, un calendari i un projecte d?acció concret que ens permeti l?exercici del nostre inalienable dret a l?autodeterminació.

Us demanem que recolzeu, sense por, les propostes que puguin ser presentades a la vostra Conferència Nacional del proper 20 d?octubre que explicitin un calendari i una proposta creïble i raonada de camí comú per a l?exercici del dret a l?autodeterminació.

La nostra és una crida per oferir a la societat catalana l?oportunitat de decidir sobre el seu futur. És una proposta oberta a qualsevol formació política que hi estigui d?acord, oberta a organitzacions de tota mena de la nostra societat civil que hi vulguin participar, però ens sembla del tot necessari que en l?embrió d?aquesta proposta la societat catalana hi trobi l?acord d?Esquerra i Convergència. Tenim aquesta responsabilitat i no podem defugir-la: seria una irresponsabilitat política i un nou desencontre històric del que, com sempre, la única beneficiària seria l?Espanya antiga, vella, centralista i jacobina que udola més fort que mai ara que dretes i esquerres espanyoles es juguen el govern.

Fer possible aquest acord que ens dóna, ja d?entrada, majoria política i posa al nostra abast les eines i el temps necessaris per fer visible la majoria social de la nació catalana que aspira a un futur de progrés polític, social i econòmic sense hipoteques, excuses ni rencors.

El repte que tenim plantejat no és fàcil ni és còmode, però el dilema que tenim planejat com a nació, com a societat, no presenta cap alternativa vàlida: o sobirania o submissió. Catalunya o Espanya? Ja sabem quina és la vostra resposta i per això us convidem a expressar-la en veu alta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!