Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Complexos, llengües i estats

Captura de pantalla 2015-09-25 08.48.59

Demà, Europa celebrarà el dia europeu de les llengües; en realitat, hauria de dir ‘dia europeu de les llengües amb Estat’, perquè del català, i supose que d’altres llengües, no diu res, que no apareix per enlloc en el programa, malgrat que és una de les llengües de gran vitalitat, potent malgrat tants d’entrebancs i amenaces com li volen posar de dins i de fora del propi territori. A la pàgina principal de l’esdeveniment europeu per les llengües hi ha la capçalera amb l’acrònim de trenta llengües, però cap no és la llengua catalana, així que, o tens estat o ets invisible, que no ets ningú. Almenys en aquestes pàgines oficials tan bufones que ens volen vendre des dels centres de negoci on es talla l’abadetjo. L’avís és important, i transparent, per indicar-nos cap a on haurem de dedicar els esforços si volem pintar res en el món, si volem que els nostres alumnes, els nostres fills, tants milers com estudiem en valencià al País València, a les Illes o a Catalunya (aquest potser que ho tinguen més fàcil a partir de dilluns), siguem algú, amb dignitat, amb el respecte que mereixem. N’hi ha una coordinadora de cada Estat que fa d’enllaç, supose que fa això i amaga la importància d’altres llengües al seu país, com potser faran altres coordinadors, no ho sé. Com en tantes ocasions, malgrat que defensen llengües que no necessiten defensa, ho fan amb males arts, amaguen les altres que no són la seua, els neguen ajuts, visibilitat, fins i tot proven de prohibir-les en fòrums o espais on, la diversitat, seria de major riquesa en tots els sentits. Els esforços del funcionariat espanol, i no diguem dels polítics de la martingala, per amagar les llengües que no són imperials, delata un complex d’inferioritat que arrosseguen anys i panys. Un dèficit del coneixement que no poden evitar ni amb estudi, ni amb anys d’universitat, ni amb lectures, ni amb viatges… No saben deixar fer, ni deixar viure, potser perquè no saben conviure ni els importa; la seua és una vida bel·ligerant contra tot allò que no és el seu imperi de bufa. Ep, no reclamem conviure amb naturalitat i joia amb totes les llengües possibles, ni els demanem de respectar allò que no és seu, com ensenyem als xiquets a l’escola, per decència, per humilitat, defensar el plurilingüisme amb intel·ligència i recursos, per cadascuna de les llengües del món, sense exclusió. No, no, això fóra una odissea per ells, una utopia, el respecte, l’equitat, l’equilibri…

Ves una altra raó per decidir el vot de diumenge, en favor també de les llengües, de totes les llengües, malgrat que demà, 26 de setembre, una part d’Europa excloura un patrimoni lingüístic brutal, de la seua festeta de discriminació i absència.

Encara es pregunten com és que n’hi ha que volen obrir via nova i via lliure…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent