Bilbao, faules d’Isop i de contemporànies
L’orador Demades parlava al poble d’Atenes, i com que no li prestaven gens d’atenció, els va demanar que li deixaren explicar una faula d’Isop, la qual cosa van acceptar: “Demèter, una oroneta i una anguila feien el mateix camí. Van arribar a la vora d’un riu i l’oroneta es va posar a volar; l’anguila es va submergir”. Demades va callar. “I Demèter, què va fer?”, preguntà la gent. “Es va enfurismar contra vosaltres”, respongué Demades, “que no us preocupeu dels problemes de la ciutat i en canvi mostreu interès per una faula d’Isop.”
«LXIII L’orador Demades, Isop, faules, vol. 1 fundació Bernat Metge, Barcelona, 1984
Anit vam ser a la festa major de Bilbao, hi vam ser tot lo dia trescant la ciutat fins que els peus ens van aguantar. El museu, la torre Iberdrola (quins gànsters), el barri vell, la ria, el pont, l’ajuntament, el teatre, el cafè Antxòkia, i després la plaça davant el teatre Arriaga per escoltar el parlament enmig d’una gentada amb paraigua i gots a les dues mans. Entre el siroll de la gernació i l’euskera de la dona que feia el pregó no vam entendre sinó que començava la festa i valia gairebé tot, mentre hi hagués el respecte mínim. Colp de coet, ball de la Marijaia i a la festassa, mentre plovia i plovia, que encara no tenia res a veure, aquell ploure, amb el que cauria dues hores més tard, mentre sopàvem drets –gairebé tot Bilbao sopava dret a recer–, perquè excepte una parella que aguantà el xàfec davall un parasol i dues ampolles de cava, la resta del món sopàvem a cobert, nosaltres als porxos de la plaça Nova. Després vam baixar a estrenar les casetes de la festa, una mena de parades organitzades per barris polítics, reivindicatius, en la seua majoria abertzales, en diuen Txosnas, són barres de sopar i beure i ballar, i la següent faula que explicaré l’agafaré copiada d’una guia divertida ‘Blue_magazine gay-lgbt’ de Bizkaia, el número d’agost dedicat a l’Aste Nagusia (la setmana gran, de nou dies, de dissabte després del 15 al diumenge de la següent setmana). Abans, us avisem que ho vam passar de categoria, vam reconèixer algú molt conegut, i vam pegar cap a casa passades setze hores de vida a la dula pel món urbà d’aquesta gran ciutat.
La segona faula, contemporània i copiada de la guia són ‘recomanacions per lligar en l’Aste Nagusia desacomplexadament’, ja us he avisat, que si sou del morro fi deixeu de llegir i pegueu a veure la tele o a jugar a cartes.
La faula de la Txozna (resum): Pinpilinpauxa és la txozna on més invertides trobaràs per centímetre quadrat, amiga, el lloc ideal per arribar al clímax només amb el fregament, que com sabeu fa l’estima, però també irrita. Així que practiqueu-ho càutament, no se us despelle la xona abans de temps. A més, entre frec i frec podeu gaudir dels concerts i les actuacions abstractes, divertides, desenfadades i eclèctiques de la setmana: Kika Lorace, Las fellini, Ximo Bayo, Letícia Sabater…
Acaba dient aquest tros de la guia que: “Us recomanaríem els múltiples concerts programats per l’Ajuntament, però la regidora de festes ha de ser com Shakira, bruta, cega, sordmuda, torpe, trista i cabota, que ha tret tot de gent que ningú no coneix.”
«lligar a l’Aste Nagusia». Blue magazine Gay-LGBT Bizkaia, agost2015, núm. 34
Així mateix, passa a centenars de pobles i de ciutats, que no coneixen els músics contractats ni la mare que els va parir, sinó és, per exemple, per aquesta publicitat gratuïta que li han fet a aquell americà que volen fer passar per jueu redimit.