Platges d’estiu

Som a Gorliz, a prop de Bilbao, una platja immensa, entre dos turons que tanquen una badia on cada dia s’apleguen milers de persones. Milers. Però no tenim sensació d’angoixa. Som just davant per davant de la mar, per això el siroll de les ones entra per tot, per portes i finestres tancades, pels murs grossos de la casa, s’instal·la sobretot de nits, ací on ens hostatgem. Els joves fan esport, els grans fan excursions, n’hi ha que ni una cosa ni l’altra, que fem repòs, hores i més hores d’un descans merescut, un passeig, un llibre o dos, i deixar anar el temps de no fer res sinó descansar.

Llegesc ‘El temps de cada cosa’ així que viatge per València, per Bétera, per Amèrica, amb tot de personatges que m’han atrapat ací al nord, però amb paisatges del sud. Potser que serà un dels bons records que m’emportaré d’aquest estiu al nord: unes quantes frases, els capítols, les diferents lectures d’aquest ‘temps’ homenatge a les taronges:

‘—Encara t’agraden les taronges?’

I cada volta Martin (pronunciat a l’americana)  li portava taronges que es menjaven plegats…

‘L’única cosa que Martin pogué fer per consolar-se (en soterrar la mare) fou menjar-se una taronja.

Entre més lectures, ‘El temps de cada cosa’ és un homenatge a la taronja, així que la Unió de Llauradors, abans que comencem la campanya, hauria de fer alguna cosa. Per la lectura, potser, per provar altres coses que ens ajuden a recuperar una mica d’autoestima, a la gent del camp. Gorliz, Bilbao, Bétera, València, Califòrnia, Sacramento, Los Ángeles, Estats Units… Sense eixir gaire, n’hi ha una literatura especial que et fa veure món sense viatjar, en el temps almenys, en aquest passat que no ens va pertànyer de cap manera, en un present que és impossible de recuperar (‘sempre és molt més fàcil de perdonar un mort’)…

—Veus, ja torna la mar! Se’t fica per tot, aquell siroll, no respecta la nit, ni el dia, ni la bona literatura. Però nosaltres som de secà, malgrat que hem volgut canviar el paisatge massa ràpidament, malgrat que ara tenim la mar a mitja hora amb cotxe, som de secà i no podem mudar la pell, ja no.

‘—En aquest poble només hi ha llauradors […] de casar-me, voldria que fos amb algú que no arribàs cada dia amb la roba bruta del camp i no tingués més conversació que els tarongers… ‘

Sí, els de la Unió de llauradors haurien de fer alguna cosa…

*el temps de cada cosa és una novel·la de raquel ricart

 

Un pensament a “Platges d’estiu

  1. Hola Uli , encara no he llegit el temps de cada cosa però serà difícil que els de la Unió de llauradors se’n surten del lio, simplement perquè és imposat pel si o si.
    D’una altra banda voldria comentar-te que estic preocupat per la nova política Valenciana , em sembla que no es lo que pensàvem , millor de lo que hi havia sí, pero volen ser molt valencians i d’esquerres, pero poc Catalans, se n’obliden de la Història, evidentment perque els interessa… ara estan al poder i aixo canvia la gent, evidentment parle d’Oltra i den Ribo perque el Puig ja se sabia que es unionista. Ja se que tu no pots fer res només contestar el meu comentari, pero pot ser que me plantege no tornar-los a votar en les Generals.
    Salut
    potser trobes faltes d’ortografia pero intente esforsarme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *