De la festa, la vespra
A unes hores de la festa major del 15 d’agost, comencem a protegir les façanes del foc de la coetà, són els moments previs a la rodà, a la nit del ball a la plaça (avui particularment especial, perquè ens estrenem en públic, Conxa, Màrius, Empar i jo, hem organitzat un quadre de ball que ja se’n parlarà prou, entre amics), i després nit d’albaes. És el pas dels tres dies grans de la festa major a Bétera: la maedéu del 15 d’agost, sant Roc, el 16; i el Gos, el 17, tres dies que seran tan especials com han sigut enguany l’obertura de les festes amb dos dels concerts que hem gaudit amb Carles Dénia, a l’Ateneu, i Pep Gimeno Botifarra, Xavier Beneïto Casanoves, i la banda del centre Artístic musical a l’Albereda. Són temps de canvi i la conversa va per carrers, entre taules, perquè els canvis semblen inevitables, però ningú no vol dir ‘ara i ací’: hem gaudit d’una oportunitat única, en no haver colla per l’any que ve, si una colla de joves, d’homes i de dones, se n’hagués fet càrrec, perquè cal començar a trencar tòpics i models franquistes, i a ordenar noves maneres que s’allunyen d’exemples de l’època de falange, xa, que n’hi ha detalls que ja s’han podrit amb el temps i no caldria tornar a olorar-los per casposos o resclosits: el moment de la presentació, que no aguanten ni els propis protagonistes cal dissenyar-lo diferent, i fer convergir el primer dia de festa amb un moment més lúdic, més fluïd, més senzill i modern, sinyors, que som en el segle XXI i no cal rememorar sinèrgies avorridotes: presentar una festa i els seus protagonistes principals, obreres i majorals, ha de ser més divertit, enginyós i curt, i no calen barroquismes ni discursos de l’antigor, com si les dones foren l’objecte i els homes l’actiu: i si reclamem igualtat cada dia de l’any, per què no ho hem de fer durant les festes?, tant ens costa de pensar la manera i acceptar, que no és difícil, que cada època i cada moment té les seues coses, i les coentors no tenen perquè quedar-se per a sempre. Hi ha estil, i art, i tradició, i sentiment, i força moments per passar-ho bé, només caldria seure a pensar i a planificar com i què, o què i com, perquè d’idees n’hi ha a manta, i en tot cas fem-ne un concurs, d’idees de festa a partir d’allò que volem que siga i encara a partir d’allò que volem conservar.
Bona festa i per molts anys!
*Per cert, el sinyor marqués, potser que tinga bons consells per a orientar què, allà assegut en aquell lloc de pas i de privilegi.
Gran el primer dia, amb Pep Gimeno i Xavier de Bétera.