De la vida Benaurada
«M’has preguntat, Lucili, com s’explica que, essent el món governat per una providència, s’esdevinguen tants de mals als homes bons.» DE LA PROVIDÈNCIA, Sèneca
M’he trobat aquest cartell que acompanya aquest plànol de situació a Artà i no m’ha sorprés el nivell de civilització i evolució de l’home. Sobretot perquè cal continuar indicant-li, a l’home, que no pocs comportaments humans no corresponen, no correspondrien si de cas, a l’època post_Darwin, si atenem a tant d’estudi i coneixement com deuríem haver amuntegat. Però potser és això, que ho hem amuntegat, que no l’hem assolit, aqueix coneixement… I potser que l’hem amuntegat lluny quan les necessitats primeres són això, primeres i urgents.
De bon matí ja passen davant el balcó que pega a la mar barquetes, iots, velers, motores, qui en sàpia més que n’afegisca, de noms i de varietats, van amunt i avall desqueferades, cap a Sa punta, cap a Menorca, com ho podem saber?, tornen a port, van i vénen com uns mariners desenfreïts, estiuencs, rum-rum; ara mateix dues dones xarren i xarren al carrer que no sé qui que coneixen s’ha comprat un iot gros, que ha guanyat molts euros, però la notícia als mitjans, jo ho llegesc a Vilaweb, és l’estesa d’ofegats aprop de les costes de Líbia, cada dia passa, en portem centenars de casos, mentre passem les vacances que l’estol de morts creixerà, amb tot de barquetes sense tant de motor, però amb un rumb més concret, mentre van i tornen tot de barquetes passen per davant el balcó mediterrani on ens hostatgem amb tant de goig, avui en aquesta mediterrània que sembla més que no calmada, morta, una bassa d’oli.
De matí ja n’hi havia una vida al forn extraordinària, tan viva pel pa rústic, les ensaïmades, les coques, que m’han endevinat com un turista nou i m’han desitjat bones vacances. Llàstima, no dels he pogut enganyar de cap manera. Ves que m’he esforçat, però ha sigut inútil. Ara, tota l’estona que m’ha xarrat mallorquí, la fornera, sense canviar de llengua cap dels dos, cadascú a la seua manera.
Dels del balconet on em trobe, ja ho puc anunciar, doncs, que això de les vacances és un luxe, no una negligència, però ai, la vanitat, la brevetat de la vida, la vida benaurada, la providència, maleït Sèneca. Xa, què bones són les ensaïmades!