Aprendre de la festa a Bétera (4)

pasdeconfetiD’una festa major hom guarda uns quants detalls, s’estima un moment, una imatge, i fins l’any que ve. N’hi ha ingredients a manta per triar i cada tram d’edat, ai, ja fila per passar-ho bé, que no és el mateix el viure de vint que el viure a vint… La capacitat per al canvi i l’adaptació també és individual i col·lectiva, si vols balles i si vols no balles; així que el desconeixement o la pròpia sinèrgia de deixar-nos portar, configura allò que som i prou. Bétera ha fet un canvi polític extraordinari, i l’ajuntament és part important en la decisió de no poques coses de la festa, així que coixos o geperuts caminem per cercar el daltbaix en la festa d’enguany. El primer dia per exemple, la cosa ha fet un canvi radical, ja en parlarem, però sembla que l’esforç s’ha destinat a trobar festers per l’any que ve, perquè n’hi havia el temor que cadascú es dibuixés la seua festa a mida, més a prop o a distància: destriem, ens mudem, rentem i estenem la roba. Cadascú al seu aire, malgrat que enguany n’hi haurà aire per més gent. També hagués anat bé de convidar l’associacionisme local a instal·lar parada o caseta a l’Albereda i que tothom venés el seu peix, que ja farà cap cadascú al seu corral però a partir de la festa de tothom. Ací n’hi ha forasters que posen la seua barraca, per què no hauríem de fer-ho la gent de casa? Potser ens sorprendríem de l’harmonia dels uns i dels altres. Sobretot els uns, que sempre hem d’anar fent pedagogia, per entendre’ns. No passa res, perquè estem acostumats i la dedicació ja se’ns suposa gratuïta d’eixida.

L’altre divendres els majorals d’enguany venien banderetes en canvi de la voluntat. Les banderetes eren blaveres però sense estel, així que els vam dir ‘no, gràcies’, però llibres els en vam comprar dos. I es van sorprendre, naturalment, que l’Ateneu els tractés amatents i respectuosos, ells que només van pensar en un color i prou. Després van voler jugar a estacar-mos la bandereta per les finestres, xa, home, pos no havíem quedat que ara regnava l’harmonia?, el respecte mutu i democràtic?, no fóra això la festa en un sentit ample? Veurem quants d’aquests festers i majorals es passen per la plaça del Mercat a gaudir del Folkestiu2015, una altra festa popular i tradicional…

Per cert, que del llibret de la festa en parlarem demà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.