Ulisses20

El coet fa festa i és festa. A Bétera, com a Paterna, Picanya o altres indrets, el coet que és foc, repte i joc, és part principal de la festa major. La cordà, la coetà popular, la coetà del Gos, el foc de Sant Antoni a gener, el foc en general és una festa de tot el país. A Bétera naturalment, com a d’altres pobles valencians que fan coetaes de convertir el carrer en un infern, el coet és festa grossa espectacular. No debades tenim coeters professionals, pirotècnia que en diuen de manera més moderna, però sempre els hem dit cals coeters. També és veritat que en altres indrets la cosa ha anat ordenant-se, o limitant-se a carrers concrets, amb unes tanques i un horari, fins i tot reservat a colles de festers o de coeters. A Bétera tambe n´hi ha debat encés pel coet, dels que el voldrien de ‘vol lliure’  (s’hi ha fet colla amb nom) o la colla ‘amics del coet’, acceptant que els majorals tenen butla per tot, pel carrer de les obreres i per encendre aquella plaça de l’Om o de l’Abeurador, el dia del Gos, durant uns minuts. No ho tenim fàcil d’acontentar tothom, ni ho pretenem, i ací l’ajuntament caldrà que prenga una decisió ferma, un posicionament clar. Polític. És això que ha de fer un govern, un ajuntament, política, amb pedagogia i amb fermesa, amb criteri. Explicant a tothom que cal i com.

Però amagar el debat i la polémica no porta enlloc: l’alfàbega, la música (ja direm quina i com), el confeti, la nit, i els coets, han de ser consensos amplis perquè formen part d’una festa que, sense els romanços de la tradició (rieu-vos-en), són part i arrel important. Com ho és que cal ordenar cada cosa. Sense hi ha el caos, i el caos és divertit i lúdic durant un temps, però a la llarga n’hi ha que pren mal i tot plegat agafa color de refredat i de merda de gat.

Per adobar la polémica i fer-la més passatgera, parlarem dels tres dies principals, la maedéu, Sant Roc i el Gos, d’allò que caldria per lluir i gaudir amb total garantia.

[sobre el coet, podeu llegir aquest apunt ‘el Gos, una coetà sublim’ de 2011]