L’essencialitat de l’escola: el poeta Estellés

A partir d’un joc d’escola amb el mestre Patrici de l’escola El Puig, d’Esparreguera, vam iniciar un decàleg (!), per dir-ho ras i curt, de principis i propostes o axiomes que haurien de ser essencials a l’escola del segle XXI, almenys els primers anys del segle, jugant amb aquell extraordinari i tan desconegut document del mestre Freinet ‘Les invariants’, que vindrien a ser aquelles coses bàsiques que qualsevol escola hauria de respectar; per exemple, va proposar Patrici:
Primera essencialitat: ‘els poemes de V.A. Estellés que ens ajuden a comprendre el món de forma crítica. I poètica.

Segona essencialitat: propose ‘la llibertat plena en l’elaboració del curriculum. Què ensenyarem i com, serà a mans de l’escola i dels mestres. És clar que ací l’equip docent serà essencial. Home! Potser perquè la qualitat de tot plegat depén en bona mesura de la qualitat de les persones que hi faran la feina.

Tercera essencialitat: …

Un pensament a “L’essencialitat de l’escola: el poeta Estellés

  1. Encara penso amb les essencialitats de l’Escola. Els anys m’han fet veure la importància del diàleg, del diàleg de debò on s’escolta activament i es participa tot pensant per a fer créixer coneixements, idees i sentiments.
    En Josep Maria Espinàs fa esment d’una pregunta que en Joan Fuster es feia :
    – Encara hi ha converses?
    Fuster enyorava les trobades amb els seus amics on es podia parlar d’un munt de temes des de Proust a Vivaldi, de l’Esperit Sant a Wittgenstein. Fuster enyorava les converses on més que saber molt d’algunes coses es pensaven moltes coses tot dialogant d’igual a igual. Una altra de les essencialitats de l’escola pot ser el diàleg contingent i ric entre mestres i nois i noies.
    L’Espinàs conclou que:- a molts diàlegs sovint hi sobra tall i hi falta sal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *