Els feixistes trauen la cresta

Els mitjans de sempre, La Razon, las Províncias, l’ABC, El Mundo, El País, la Ser… N’hi ha més, no vos penseu que només són aquests que mamen del pot, sempre mamen del pot els mateixos, amb subvencions d’escàndol via publicitat; en canvi, els nostres, pocs i escassos, no reben ni publicitat, ni subvencions, ni res de res… Però aquells no han trigat a brandar contra possibles propostes de futures conselleres, s’hi han posat a cridar, a insultar, a fer terrorisme periodístic, sense vergonya i sense por que ningú els diga ‘això no és decència que vostès no en tenen, ni n’han tinguda mai, i ara, com no han guanyat els seus, els tanquem el calaix balafiador: si volen viure, que siga dels seus recursos propis, no dels recursos públics, els de tothom, els que no rebem mai ‘nosaltres’.

Saben aquests brots feixistes de la premsa casposa de la meseta i de les províncies submises, que ells són qui són i no els cal respectar les regles del joc democràtic, perquè ells van ser duran el franquisme i encara governen a l’ombra, siga qui siga al govern. Per això poden insultar, difamar, provocar, amenaçar, mentir, a compte de continuar rebent com si foren els amos, els reis, l’autèntic ‘movimiento’ falangista de sempre. Perquè saben que van coberts, protegits, i sucats, i escriuen per comptes d’altres que mai donen la cara, mai, però que hi són, perquè hi han sigut sempre. No venen sinó dos o tres mil diaris, però es pensen que alliçonen la societat sencera amb els seus comentaris xenòfobs, genocides, de literatura barata monolingüe.

Però, ai, han fet el paper en pegar, que saben que sempre el fan, aquest paper contra unes quantes persones, i de seguida n’hi ha que s’abaixa la calça, o ves a saber què s’abaixa, i ja tenim la fluixera davant la cresta feixista: ja no podrem tenir una mestra consellera, o pitjor, ja no podrem tenir gent diferent que es crega l’educació, la llengua, el respecte en el lloc de màxima responsabilitat…, peguen contra dos o tres estigmes i aleshores ja comença el ball dels indecisos, aii, aii, ai, fins i tot són capaços d’obrir un sarcòfag i traure les mòmies, amb l’espolsador i el ‘mister proper’ ja fan passar el cadàver per la nova cara innovadora per al futur govern (les mòmies eren ahir a la investidura, comentant les jugades.)

I el treball d’aquests dies, i el treball de tants anys, i la dignitat que ha posat Escola Valenciana en aquesta societat dels valencians, se’n va en orris pel caprici feixista d’uns quants mitjans del segle passat que viuen en el franquisme més dur, xenòfob i espanolista: parlar valencià, per a las Províncias, o el Mundo, o l’ABC, és radical, és extrem, és independentista: perquè aquests mitjans no toleren de cap manera que la llengua siga l’eina, el gran recurs, la gran màquina contra la ignorància, la mala fel, les males arts, l’economia corrupta que tan van animar i de la qual van mamar i mamen, sí, la llengua és cabdal, i una mestra que l’ha defensada, estimada, i dignificada, en aquell oratori assetjat que és Alacant, per ells és si fa no fa una terrorista: que no s’han atrevit a dir-li-ho encara?, perquè creuen que la feina ja és feta, i aquells dos primerencs i honorables, la Mònica i el Ximo, vicepresidenta i president, ja s’hauran cagat, no per les paraules sobre el veri i el radicalisme dels sis o set diaris de monicacos, no, sinó perquè els poders fàctics reals, ja hauran telefonat, pressionat, amenaçat que així, no, que cal ser prudents, moderats, i la llengua, sinyors, la llengua dels valencians, el més bell català que en diu Enric Valor tan ben dit, és massa valencià, massa terrorista, massa violent, una gijad mundial al si del territori valencià: mai dels mais.

Caldrà telefonar a Tirant lo Blanc, a Roís de Corella, a mossén Alcover, a Espriu, a na Caterina Albert, a l’Ovidi… això vostre, aqueixa elevada passió per la llengua vostra, no li val ni un Punset: fins i tot no li val els primers dies de negociació del futur govern dels valencians…

—Mentida!!!

No, no, digueu-los que és mentida, president!, vicepresidenta!, honorable Ximo, honorable Mònica, digueu que no afluixareu ni un pam, ni un pas enrere, ni un de sol, ara som nosaltres, els valencians, i ningú, i els feixistes menys, no ens faran recular: per l’escola, pel medi, per la sanitat, per l’economia, per la cultura, pel territori, pel que faça falta: decidirem els millors equips… Sigueu forts i no us deixeu acovardir.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.