Per nits i nits: tanquem el curs

Ja passa de la mitjanit així que avui mateix acabem el curs escolar 2014-2015 pel que fa a la participació dels alumnes d’infantil i de primària. Secundària fa més d’una setmana que van plegar. Dissabte, i fins uns quants dies seguits, els xiquets ja comencen les vacances d’estiu, després de mesos de treball intens, de resultat divers, impossible d’explicar en un apunt, un curs com la resta de cursos farcit i complet, amb ets i uts, amb alts i baixos, amb èxits i fracassos, amb reptes aconseguits i uns altres, uns altres potser que eren de massa ambició, però qui voldria una escola sense?, els mestres, no. Ni els alumnes no mereixen tan poca empenta, així que tothom hem tancat amb aquella sensació, un altre curs al sarró, aconseguit, en aquest camí d’anar definint l’escola que volem, enguany amb un resultat més esperançador. De fet, malgrat que tancarem el curs sense saber qui serà el nou conseller d’educació, avui ja ens han publicat que caldrà començar enjorn, el tres de setembre, de nou amb aquelles temperatures impossibles per fer escola, i amb el neguit i l’objectiu premeditat i traïdor de no tenir temps per organitzar, programar, canviar ni pensar res. Potser perquè, si pensem, a l’escola, mare!, quina no en podríem coure. Així que aquests que ens han fet la vida impossible continuen assetjant l’escola, amb normatives, anuncis, i reglaments contra l’escola mateix: no, encara no coneixem qui serà el nou conseller, els mestres, però malgrat això i allò, el no saber i el saber, els mestres tenim millor cara –on vas a comparar!–, un somriure gran, no perquè acabem la feina i en un mes aproximadament pegarem de vacances, sinó perquè vindrem amb major il·lusió a començar, sabent que aquesta vegada no serà bel·ligerància, allò que trobarem, sinó una administració que farà costat a l’escola, a l’esforç de famílies i mestres, dels alumnes. Avui no només pleguem veles i acabem el curs, acabem més coses, i n’encetem d’altres. Encetem fins i tot avui que tanquem, que fem la cloenda, una esperança nova en l’escola, després d’anys de patiments, de retallades, de persecució, d’expedients, una manera de comprendre l’escola més vital, més idèntica, més lleial, més planera, més escolar. Més valenciana, infinitament més valenciana. Els mestres tanquem un curs que ens obri el pany de l’esperança, en una escola possible i somiadora. Perquè l’escola, malgrat el calvari que ens han fet passar, no ha deixat de somiar mai.

Als xiquets, bones vacances; i si podeu, llegiu bona cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.