14 d'agost de 2009
0 comentaris

Diari d’Itàlia: Gènova

Dijous 13 d’agost de 2009

Dijous al matí, ens llevem a l’alberg, fem el check-out i agafem un bus cap al centre de Gènova. Gènova és una ciutat totalment inclinada en una vall que va a parar al mar. Els carrerons que van serpentejant per la muntanya semblen impracticables, i a més són de doble direcció quan dos vehicles no hi caben. El sorprenent és que els autobusos hi fan el recorregut amb una habilitat admirable.

Un cop arribem al centre hi passegem, admirant el munt de palaus amb pintures que hi ha, molts d’ells en mans de seus bancàries. Entrem a l’ajuntament, veiem el palau ducal, la catedral… i després de degustar un dolç de la cultura culinària local nem cap al port, que és força bonic. Un dels carrers que dóna al port és el que du el nom d’Antonio Gramsci, però per alguna estranya raó no hi ha cap placa que ho indiqui, només una mig destruïda. I això que és un carrer més aviat llarg.

Pel que a la decoració de les façanes, la majoria són pintades amb motius arquitectònics, com ara columnes, relleus o estàtues, però tot amb els efectes de perspectiva força reeixits. No hi ha esgrafiats però, tot és pintura plana, i en molts casos la façana és totalment plana, però sembla que tingui tota mena de relleus arquitectònics i t’hi has de fixar bé per veure si les columnes o els àmpits de les finestres són de pedra o pintats.

Després de fer un volt pel centre tornem a agafar l’autobús per tornar a l’alberg, on hi tenim el cotxe aparcat. Des d’allà hi ha una vista preciosa del port de Gènova.

Ens dirigim fins a Arles, on hem reservat una habitació per Internet pagant els 6 euros corresponents. Travessem la Ligúria, el que vol dir passar per una infinita successió de ponts i túnels que sembla que no s’acabi mai. Entre parades per descansar i menjar, arribem a Arles a les 10 de la nit, amb la sorpresa que ens diuen que no tenen cap reserva i a més no tenen habitacions lliures. Els hotels de la zona estan tots plens. Decidim anar tirant un troç més, ho provem a Montpeller però tampoc hi ha sort. Anem tirant, tirant… i a les 5 del matí ja som a Barcelona. Deixo la Núria a casa a seva, descarreguem els trastos, vaig a engegar el cotxe i… no hi ha bateria! Hem conduït de Gènova a Barcelona i just ara no m’engega el cotxe!!!!! Truca a l’assistència un dijous d’agost a les 5 del matí… les línies estan ocupades, mantingui’s a l’espera… passa més de mitja hora, i al final hi ha vida a l’altra banda de la línia. En poca estona ve la grua, engega el cotxe i cap a casa, que ja són les 6 del matí i estàs rendida de son i cansament!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!