El nou govern valencià, un model a Europa

Prou de mitges tintes, xa, de vendre això i agafar-ho tot tant a la valenta, com si s’acabés la vida demà mateix. Per bé que, ara estem i ara no estem, en el sentit de perdre la vida en un rellamp. A la faena…

Ja havia anunciat que els negociadors de l’un costat i de l’altre no eren jovenívols ni de la nova etapa que necessita el nostre país: ni ciscar, ni soler ni mollà eren les persones oportunes per dissenyar la nova valència que volem. A quin sant, per molt que es pensen que més val gat vell, perquè gat escaldat d’aigua tèbia tem. Quin tall de pensionistes, xa, per redissenyar què, il·lusió?, coratge?, aire fresc? Fora romanços! Foc a Segudet!

Fem una porra i a mamar la filosofia, la particular de cadascú, perquè com els blocs són gratuïts, cadascú només s’hi juga el pedigrí de l’orgull, la sinceritat i l’honestedat, i en aquest rodal, i molt abans que aquests que hem posat i altres que vindran, nosaltres ja ens jugàvem les garrofes per voluntat pròpia, en canvi de res, gratuïtament. Ai, quanta d’auesta gratuïtat ens cal, als polítics, als mediadors, als líders, als corruptes, a tothom. Sobretot al pp, que ens ha robat l’ànima durant cent anys, i a ciutadans, que pensa a robar-nos-la durant cent anys més. Si és que passa aquest regal que li han oferit els mitjans i certes empreses corruptes de l’Íbex espanol.

Ara necessitem equip, equips diversos, plurals, capaços d’entendre’s. Va, va, canta…

Ximo Puig que siga president. I Mònica consellera en cap. Tan difícil és això, de compartir un protagonisme i una política de gestió transparent i de costat dels valencians, de tots els valencians? Si allò important és la feina que fareu durant quatre anys i convèncer a aquells que no ens han votat, quanta feina tenim a recuperar, els propers cents anys. Amb els detalls de quina cosa farà cadascú o hauria de fer de principal, ja em posaré en un altre apunt.

Al mestre Vicent Marçà, sigueu valents, doneu-li la conselleria d’educació, possiblement la més difícil, juntament amb la de la cap i la de presidència. Que un mestre torne a ser el cap de l’escola, de tota l’escola dels valencians. Això sí que seria el gran triomf de l’escola i de l’educació, i d’aquest govern nou. El triomf dels mestres de Castelló, Carles Salvador, Porcar, Soler i Godes, els mestres freinetistes amb Ferran Zurriaga, Roser Santolària, Alfred Ramos, Carme Miquel, una aposta per l’escola viva… En canvi, lliurem al pspv l’economia, per què no, que n’aprenguen, a partir de ser pspv i de reclamar un finançament just per als valencians. Prou de bromes i de psoe, tu, tornem al pspv allò que és del pspv, dignitat, professionalitat, valencianisme, teniu economistes de molt calat, de molt de trellat, però aquesta vegada poseu el seny valencià, el territori per davant l’interés de l’estat: els valencians per davant de tot.

Cultura? Home, això és indubtable, ja heu de saber a qui li l’heu de donar, perquè si no ho sabeu, ja podeu fer un referèndum: poseu en un sac un de cada, un dels tres partits del govern i crideu cent persones de la cultura del país: de Vicent Torrent a Ferran Torrent, de Pep Gimeno a Pep Ricart, de Reis Juan a Rosa Serrano, de Rafa Arnal a Ricard Peris, de Josep Blesa a Vicent Partal, de Raquel Ricart a Creu Planells, de Miquel Gil a Manolo Boix, de Rodríguez Castelló a Mara Aranda, de Begonya Mezquita a Toni Ferrer, Lluís Roda, Martí Domínguez… , de… Tant se val, trieu-ne cent i deixeu-los triar la millor consellera de cultura que haurà tingut mai aquest país.

A Podemos doneu-los interior, seguretat, acollida, atenció social, habitatge, va, va, a per feina, que no podem perdre més temps…

I sanitat, ai, un cos tan gran, tant de salt mortal, tan necessari, per què no feu una innovació: tres consellers de sanitat, per què no? la salut dels valencians és principal, així que no volem bromes, un de cada, que s’entenguen, però parleu amb la gent que hi treballa als hospitals, als centres de salut, en atenció primària, en la investigació, n’hi ha noms a manta, metges, infermers, auxiliars, bidells… Voleu els noms?

I feu una conselleria de coeducació, contra la violència, contra el maltracte, en favor de la intel·ligència, de la comunicació, de les idees, de la vida, que aplegue il·lusió, coratge, i nervi si cal contra l’agressió i els malparits.

Però sobretot treballeu en equip, sense excusa.

Va, va, ara ja podem decidir-nos… el valencians ja hem votat, ja hem decidit què volem, allò difícil ja és fet, només cal posar-se a la faena, que no és poca ni fluixa ni tèbia.

Gràcies per confiar-hi, xa.

 

 

 

Un pensament a “El nou govern valencià, un model a Europa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.