Ulisses20

“La menor despesa estatal per habitant en infrastructures i transports és una decisió discrecional del Govern central,

…El disseny del sistema de finançament autonòmic no tracta adequadament els valencians i explica gran part del seu dèficit fiscal.

…Més del 90% el saldo fiscal negatiu valencià s’explica per un sistema autonòmic de finançament clarament discriminatori amb nosaltres.”

El finançament valencià, Vicent Cucarella. Edicions Bromera

Els valencians som els primers que hauríem d’aprendre a xiular, però no com fan els colombaires, els caçadors, els que van al tord o a la guatla, no, no, aprendre a xiular en la direcció oportuna: com uns energúmens que diuen ells, com uns malalts… Sobretot perquè no és d’estranyar que els valencians estiguem malalts, de tant com ens han escanyat i ho continuen practicant fa més d’un segle, segons afirma Vicent Cucarella: i el govern d’espana, el d’ara, el d’abans, i possiblement el que vindrà a socórrer-nos, se n’oblidarà fàcilment dels valencians, perquè trobaran més prioritats que no la dels valencians, moltes prioritats contra els valencians, contra el seu corredor mediterrani, contra la nostra taronja, contra el camp en general, contra les víctimes del metro, trobaran tot d’excuses per tenir-nos callats, muts, si no és que comencem a xiular fort, fortíssim, contra l’himne, contra el jou, contra l’esclavisme econòmic que ens atenalla, contra una monarquia que se n’ha burlat de nosaltres fa més de cent anys: perquè si no xiulem, fort i alt, ho pagarà la nostra economia, que vol dir que ho pagarà l’escola, la sanitat, els nostres peatges, la indústria, el camp, que no tindrem ni per als xiulets i haurem de piular, xiular, xuflar, amb pinyols d’albercoc, com han fet tota la vida els pobres, els desgraciats, els malparits de mitja sabata i camal trencat. És aquesta la consideració que ens tindran, l’esquerra i la dreta espanola, als valencians. Uns morts de fam que no tenen ni això, per a xiular. Uns molls, de carn i de lleu.

Però, ep, ja ho avisava el comte de Trènor, el 1910: València és la cendrellosa d’espana.

Naturalment, ell no escrivia espana així, això ho he afegit jo, que sóc energumen i estic malalt, perquè si cal, reconvertesc el tarongerar en albercoquer, a veure si amb la matèria primera més barata i abundosa, ja no teniu excusa per despertar-vos i provar de xiular, de primer fluixet, xa, però després fort, fortíssim. Fins que rebentem de salut. Tot el temps que siga necessari per independitzar-nos d’aquella esclavitud servil i merdosa.