La llum de Lucreci (4)

Després de llegir a classe la presentació del nou llibre-disc de Bertomeu ‘Estellés infinit’, escric a la pissarra l’exercici d’avui: escric i dic que escriguen, per exemple, un subtítol ‘Estranyes figures’ que hi ha al capítol del llibre ‘El somni de Lucreci’ de Martí Domínguez, una història de la llibertat del pensament, i torne a dir, escriviu va…
«Sols hi ha una bona i sòlida filosofia que, com un altre Hèrcules, puga exterminar els monstres dels errors populars.»
Evidentment, aquesta «bona i sòlida filosofia» és la que naix de la raó…
Davall de tot això acabe escrivint,
—Perquè vosaltres, què voleu, terme o crisma?

Final de l’enunciat de l’exercici. Encara no he acabat de tapar aquests boli modern de tinta de pissarra blanca que Àngel exclama en veu alta: mestre, jo vull terme, almenys així tindré alguna cosa, que crisma ja sé que no, que no en tinc.

Xa, li responc, aquesta intervenció ja apunta que en tens més, molta més, que molts polítics que ens governen fa trenta anys.
Després d’això els demane de llegir en aquelles paraules, més enllà de la cosa literal (uiii la cosa literal)… Els explique l’acudit d’Alcàsser i Picassent, i ràpidament Aitana diu, ehh, què tens contra els de Picassent, que jo tinc un maset… És gran?, li demane; sí, sí, molt gran… Veus, a Picassent tot és terme, la crisma se la van quedar els d’Alcàsser.
Aleshores Dani em diu, mestre, jo vull terme, perquè el terme són diners i jo vull regalar-te una escola feta de bitllets de cent euros… Tots els xiquets voldran venir. Home, m’exclame, pa què volem una escola de bitllets de cent?

Riure, hem rigut la gana…, però cada vegada més els xiquets s’afegien al terme, i sort de Llúcia que diu, jo vull crisma, mestre, perquè el terme, sense crisma, te’l poden llevar fàcil…
Fàcil, fàcil, vaig rient jo i tothom de la classe
[continuarà]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *