Les taronges d’or
La crisi de la taronja valenciana és estructural, em diu un jove que s’hi dedica professionalment. No té remei. Home, em queixe jo… Deixa’t de collonaes, no-té-remei. De cap manera.
Enguany, particularment ha sigut un desastre. Vam començar molt malament, però molt, pel que fa a la varietat de les mandarines: la meitat de les clemenules es van quedar al camp; de les collides, es van pagar tan malament com pugueu pensar, fins i tot a euro el caixó. Si fa no fa, a cinc cèntims el quilo. Això és, n’hi ha que ho ha deixat perdre, perquè la veu dels entesos no troba millora a pocs anys vista. Sí, n’hi ha més varietats, però aqueixa és majoritària i marca la tendència del mercat. Aleshores van aparèixer tot de rumors que la taronja grossa, les taronges nàvels i lanes, això i allò, recuperarien el negoci perdut. Una bufa.
Tres euros el caixó, que vol dir catorze cèntims el quilo. Això és el que reben la majoria de llauradors, que d’ací han de pagar les despeses de produir el quilo de taronges, i comprovar que és queda un jornal de ruïna. Menys deu, com en aquell joc de cartes. Em diu un home fet i dret, jubilat jove, que està fart de destinar els diners de la jubilació al camp, per no traure res, res de res. Perquè no arriben a pagar les despeses, les taronges. De cap manera. Bé, les taronges, sí, però els tramposos que fan de comercials, els quatre comerços que dominen el mercat, els ulls grossos de l’administració, i els amigots que passen comissions a vividors i corruptes, ja fan la resta del pastissot.
Així que el resultat de l’any és un desastre complet. Com és habitual els últims anys. Ara, aquesta setmana la cooperativa de Bétera anava més animada, infinitament més entretinguda, com supose que anaven totes les cooperatives de la comarca, i del país…, cercant el comerç que facturà les taronges a Rita Barberà per un valor aproximat de setanta euros el caixó. Això és, a quatre euros el quilo, quatre!, aproximadament. De la llista de despeses de l’alcaldessa, això que tothom en diu Ritaliks o una cosa semblant, n’hi ha una compra de taronges per valor de 6.330 euros per uns vuitanta caixons. O els responsables municipals de València menteixen i facturen impossibles, o els milers de llauradors valencians han sigut enganyats, estafats i robats com fa dècades que passa.
No som idiotes. No. Però l’assumpte del camp té la seua gràcia, i l’any que ve els llauradors es rifaran de portar tot de caixons de taronja a l’Ajuntament de València, a meitat del preu que la paguen si cal, només per recuperaran el temps i els diners perduts. Després passaran per Picassent, a saludar l’excaldessa, que s’estarà vivint unes vacances a la fresca de tanta pocavergonya, o bevent-se un suc d’aqueixes taronges d’or que ella, solament ella, paga amb els diners de tots.
*Només mos faltava que els lladres corruptes del pp se’n rigueren davant el nas dels desgraciats del camp.