Ulisses20

Anit, l’Ateneu de Bétera tancava la festa dels cinc anys amb el concert sorprenent de ‘Donallop’, quatre músics, als extrems, el violí i el cello, al centre en Pere i na Joana, ell de discurs fluïd, irònic i fi, ella d’una veu que no deixava indiferent, no, ni fred, amb un ball gestual que convidava a concentrar-nos, a embadalir-nos, ep, ací n’hi ha de lo alto, entre música i gest, i veu i gest… Un encert de tria per a tancar un jorn extraordinari.

Segona part: acaben d’arribar els xiquets de mata de jonc, una escola cooperativa de Palma agermanada ara amb escolagavina. Llengua, identitat i territori, i un programa viu per descobrir València, diversa, plural, diferent, ni tòpica ni folclòrica. Sembla que els valencians tenim tanta mala fama, ara mateix: sort que ens coneixem. Sort d’això.

Tercera part: d’aquest vent, en devem una part a tants morts com ens arriben cada dia a occident, ofegats a la mar, a la mediterrània, mar entre terres desiguals, sense equitat ni equilibri. És cert, la vida ha de continuar, però n’hi ha molts, milers, que no podran contar-ho, ni comptar-ho, ni saber com és aquest occident ric governat de cràpules, de miserables, de tanta misèria i vanitat, sí, occident encara haurà d’agrair al vent i a l’amor ser a la banda rica del món.

Quarta parta: malgrat tot, l’esperança, sempre l’esperança, l’escola, la defensa de la vida.

[continuarà]