Un país de cambres

basquets

A les cambres no queden sinó les ombres (2)

Paco Guillem va presentar la seua exposició a l’Ateneu de Bétera, n’érem deu i no vam renyir, i va anar explicant-nos alguns detalls, de les cambres, de les imatges, dels objectes, de la llum natural, de la paciència del fotògraf que no fa ús de llum artificial, que s’espera que la llum entre per aquella escletxa que deixa la porta, el badall, la finestra, la llum és la clau, i la cambra, amb aquells objectes que guarden la identitat dels valencians, i la voluntat dels propietaris de deixar retratar la història dels seus.

Aqueixa mateixa vesprada, a Bétera ja li van oferir un parell de cases perquè retratés allò que trobe, la llum natural, les ombres, l’ànima d’una història que es va perdent sense remei. Avui ho he calculat a ull, només al carrer de mos pares, el carrer de José Gascon Sirera, potser que n’hi ha haja cent, de cambres amb història, amb tot d’andròmines, estris, i objectes abandonats. Què seria cabdal aleshores, que ara recordaríem sense perdre el cap? una cadira?, una conca?, una capsa amb monedes rovellades…, tant se val, això i allò, el joc complet retrata cada família, cada malnom del poble, encara amb tantes cambres velles tancades fa molts anys. Si penseu que ara tot d’edificis nous ompli el carrer, els carrers del poble, us equivoqueu. Malgrat el desastre, ara mateix encara conservem una memòria intacta, pura, que retrata la nostra identitat. Potser per això em vaig atrevir a proposar-ho a l’Ateneu: cerqueu cent cambres al poble, o cinquanta, o mil, demaneu que set fotògrafs voluntaris en facen una petita memòria, i exposeu-la durant l’estiu a l’ateneu: convideu el poble a trobar la seua memòria a través de les cambres, de la vida que encara alena, malgrat la runa, la pols o l’oblit. Que el canvi sofert els últims anys no ens faça perdre l’origen, ni la sort de ser qui som.

 

la fotografia dels basquets és de Paco Guillem: de l’obra ‘dibuixat les ombres’. Per cert, el mot ‘basquet’, uiii, ja en sabeu l’origen, el debat, el cisma? de J.E. Gargallo Gil, en les actes del Congrés sobre llengua de 1991 a Alacant/Elx: basquet, plató, billot, sobre els recipients per posar la fruita i que l’aire passés còmodament per conservar-la més temps, abans de l’aparixió dels caixons…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *