Criminalitat política

No calia que ho digués un jutge, que el pp és un partit creminal. Però sembla que la paraula d’un jutge té més pes que la de milers d’ulls, de proves, d’accions que són inconfusibles: durant divuit anys, i la rescolà, que d’aquell viure pagat amb diners il·legals, va anar fent-se la caseta el partit. I ves si no se n’han fetes, d’urbanitzacions senceres. Han pagat els seus, s’hi han enriquit, han gastat com faraons, se n’han burlat, s’ho han begut, s’ho han posat pel nas, pel melic, pels set forats…

Ara ho diu un jutge, que aquest estat és podrit, completament, amb dos partits majoritaris, espanols, carregats de corruptes i d’imputats, malgrat que nengú no dimiteix. Vivim governats per la creminalitat, que no calia que ho digués un jutge, i ves què direm demà a l’escola, quan els joves ens pregunten i ens demanen i ens exigesquen per l’honestedat: que malvivim per culpa d’una màfia que s’havia instal·lat de bon principi amb aqueix objectiu: el primer de tots, un de nom Naseiro, ja va dir que venien a la política per afartar-se de diners, per omplir-se les butxaques, per ‘forrar-se’ va confessar telefònicament a un altre pardal, de nom Zaplana; però ves que un jutge, llavors, va desestimar les proves telefòniques, ai, un jutge amigot de l’assumpte de ‘folrar-se’ d’una cara més dura que el ferro, de tanta pocavergonya com ha corregut. I Zaplana va salpar de capo de telefònica, i el pp va continuar guanyant, i robant, i repartint, i així vam acabar: arruïnats, lligats a un estat creminal insalvable. Corrupte, arruïnat. Moribund. I tot això, ens ho haguérem pogut estalviar, si aquell jutge no hagués acotat el cap, com es deia?, i potser seríem divuit anys més rics, O vint anys, o més encara. Seríem molt rics, collons.

Els creminals no tornaran res, res de res; nosaltres viurem de pobres, i pel camí milers de desgraciats hauran patit el pitjors dels calvaris, sense retorn, sense remei, sense perdó.

Com és que la fiscalia no il·legalitza avui mateix aqueix partit? Potser perquè el propi estat és creminal i és en una fase irreversible. Però tant se val. Els valencians tenim una bona sortida, sabeu?, ser valencians i prou. Prou de deixar-nos robar i a prendre pes vent la resta. Sí, i a viure de rics i a beure vichy a manta.

2 pensaments a “Criminalitat política