Sant Josep són falles a València

IMG_4864

Quin dia de Sant Josep, xa, i de falles ací a Bétera. Fa un vent xiulador que, segons diu mon pare, no deixarà que ploga, almenys que ploga allò que el camp necessita, ací a València, després d’un hivern tan eixut i desgraciat. València s’ha convertit en el predesert d’Europa, i cada any patim, meteorològicament i política, un temps que és un desastre. Segons que apunta AVAMET, l’associació d’afeccionats valencians a la meteorologia, a Bétera han plogut cinc litres, cinc, després de la tan anunciada llevantada d’aquests dies de falles. L’observatori de la Conarda en marca tres, tres litres de merda, perquè a l’estiu tindrem feina, a recordar tanta dissort. Ara, vent i fred, n’ha fet la gana per destorbar la festa i tants d’actes organitzats per celebrar-la. Ara mateix les disparaes de les cinc falles del poble, una per cada litre d’aigua que ha plogut, sonen una darrere l’altra, cinc mascletaes seguides abans de l’arròs, o ves a saber què dinarem, avui, en una sobretaula que es farà llarga abans que es faça de nit i tot de corruptes pugen als balcons dels ajuntaments que s’han fet propis per anunciar que res ni ningú, ni la justícia, ni l’ètica, ni la dignitat, res en absolut no els farà fora, que ells són per damunt la corrupció, una màfia organitzada, política, econòmica, legislativa, i fallera, sobretot fallera: però en unes hores s’haurà acabat tot, les màquines agranaores hauran amagat les cendres, el siroll, el fum, el foc, no quedarà res de res, sinó el viure de poble, la ciutat que tornarà a la vida regular de cada dia, governada per totes les Rites del món, embegudes de poder, de sentir-se invencibles, heroïnes o faraones, emborratxades d’un poder suprem, que ningú no els pot arrabassar perquè elles, totes les Rites juntes, són més fortes que un milió d’homes, elles són Zeus, l’Olimp, el lleó de la selva, tots els lleons del món, que rugeixen perquè ningú no els puga aterrar; ni el desert, ni aquesta llevantada de figa seca no poden res contra aquest poder corrupte il·limitat, ni Sant Josep, amb la seua fusta o xerric de l’ofici noble de fuster, no podria res, ni per Sant ni per home. Perquè són falles, a Bétera, a València, en uns quants pobles de l’Horta, i això és insalvable, d’uns anys ençà. Ni això té res a veure amb aquest miracle tan valencià: un grapat de valencians franquistes han perdut la vergonya, el sentit i la mesura: deixar anar una ferum que tot ho ocupa no es renta amb facilitat, ni és venç ni es guanya a base de ninots, de falles o de traques, perquè el foc, aqueix foc que havia de purificar, ni crema ni escalfa ni convenç. Passen les comissions, les xarangues, els estandarts…, són falles, és Sant Josep, que per cert, encara permet d’escriure la llengua amb totes les incorreccions, que ni el sant no ha pogut aconseguir que escrivim correctament, xa, ves on ens arribarà la vergonya, valencians, de fer ús de la llengua com un drap, com un insult, com un vòmit, al punt de la mitjanit del dènou de març, sonen bandes que anuncien la festa: falla Gürtel, falla Noos, falla depuradora, falla aeroport de Castelló, falla Terra mítica, falla Bancaixa, falla CAM, falla banc de València, falla vestits per a Camps, falla fórmula1, falla València cf, falla Mestalla, falla palau de les arts, falla Calatrava, falla Ajuntament de València, falla Cotino, falla caloret, falla les Corts, falla Generalitat, falla espanya, València sencera és una falla, una foguera, una cendra, una au que renaix, una ruïna, que alena, que es mor, que reviu, fins l’any que ve si déu i rita volen.