Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Carme Miquel, mestra d’escola

carme_miquel

Dir Carme Miquel és com dir la paraula mestra en majúscula. Una vida dedicada a l’escola i als llibres, entre més assumptes, naturalment. Una dona compromesa del seu temps i el seu país: torna avui a la nostra escola, després de gairebé vint anys. L’última vegada la recorde en una taula al menjador, amb un gerro de flors i una bandera de quatre barres, era amb Marta Mata i Rosa Serrano, una taula de mestres i l’escola plena de pares. Carme és també escriptora, amb novel·les que han explicat el viure dels valencians, a partir d’una ficció que és també un viure universal, carregat d’humanitat.

—Jubilada? Però si no pare! Escriu això, ves enllà, participa ací, com saben que tenim temps, o se suposa que en tenim, ens encarreguen més feina que mai. Tota la feina.

Carme Miquel també va ser l’ànima d’escola Valenciana durant uns anys, presidenta de la federació Escola Valenciana, i avui ens n’ha parlat, ha parlat amb els alumnes, dels fets de La Punta, aquell tros d’horta arrabassat, en un lladrocini, un altre més, contra els homes i les dones de la terra. Pobres valencians, quin patir. Benvinguda, Carme.

Podeu llegir la crònica de Paco Raga a UN BLOC EDUCAT en viu ací 

Ella no ho recordarà, jo encara era molt jove, que no era mestre encara, i ella també era més jove, va venir a Bétera a parlar d’escola, de la feina entusiasta de molts mestres valencians que volien una altra escola. Va ser al vell edifici de la cambra agrària, a tocar del Calvari, quan encara quedaven llauradors i a penes si hi havia erms al terme, ella mig asseguda mig dreta a l’escala de l’escenari, amb aquell parlar bonhomiós tan contundent, d’explicar-nos amb senzillesa com havia de ser l’escola que els mestres freinetistes ja practicaven a València i els pobles de l’Horta, en els seixanta i setanta. Potser que ara ja estiguen tots jubilats, el Ferran, la Roser, la Pilar, Carme mateix, però sense ells, l’escola dels valencians no hagués gaudit d’un guiatge tan extraordinari, i un dia caldrà explicar-ho al món, quan el món, sobretot el món dels valencians, guanye dignitat i deler per una escola viva tan entusiasta. Per molts anys, Carme.

Avui l’escolagavina ha viscut un moment històric, i arribarà el dia que aquests joves que han conversat amb tu ho valoraran amb la humiltat i la grandària escaient.



  1. He escuchado un vídeo de la escritora Carme Miquel, por el youtube, me he llevado una sorpresa, una charla agradable, en la Biblioteca valenciana, en valenciano, nada que ver con la imagen estereotipada que han colocado sobre los activistas de Escola Valenciana. Para ciertos medios de comunicación son el anticristo, terroríficos, para salir corriendo.
    A ver si se pone en marcha la nueva televisión valenciana, y, se puede hablar de temas como infraestructuras, que nunca llegan, o, llegan tan tarde y tan mal, que, han pasado más de 30 años. En los medios de comunicación nacionales, estos temas les da igual, carecen de importancia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent