Montaigne (3) L’escola què ompli?
‘Montaigne desconfiava d’una educació massa escolar’ Antoine Compagnon a ‘Quaranta nits amb Montaigne’
Aquests curs, l’escola el recordarà pel moment inaugural. Entre més raons i experiències, naturalment. Per allò que va passar dissabte, a partir d’un espectacle mesurat, de molt d’equilibri, que ocupava un espai escènic de dos-cents metres ajustat a un total de gairebé quatre-cents figurants. En molts aspectes de la vida escolar, hi haurà un abans i un després, entre els mestres, però també entre els alumnes i les famílies. Vam tenir aquelles mancances d’un espai nou, la visió no era bona a partir d’una filera de cadires determinada, la quarta o la cinquena potser, i el so es perdia abans, fins i tot a la tercera fila. Ens ho van dir ràpidament, que no es van esperar a dinar, no, però els pares ho perdonaven, almenys en un primer colp d’impressió, per allò que explicava el conjunt de l’escena, l’emoció d’uns quants números, el teatre, la música, un especatcle intens: sou una escola feliç, ens deia el mestre Patrici que havia baixat a veure’ns, a veure el moment inaugural, a compartir-lo i a explicar-lo. Ell és un mestre amic, una peça cabdal de l’escola del nostre país. ‘Sou l’escola de l’abundància’, va dir també en una piulada que em va deixar parat, i és ara que trobe el terme tan ajustat. Perquè aquell espectacle escolar era l’abundància, l’alegria, l’aplec de famílies i xiquets i mestres en una escola viva.
Segons Compagnon, Montaigne no utilitza els noms d’un autor quan agafa idees o sentències, perquè el lector aprenga a desconfiar de qualsevol argument. «N’ometo el nom de l’autor expressament. Vull que bufetegen Plutarc en la meua galta i que s’esbraven insultant Sèneca en la meua persona.» Diu Compagnon que Montaigne prefereix que el lector cerque el seu propi criteri tot evitant d’inclinar-lo en un costat o en un altre davant el prestigi d’un nom o d’un savi.
Tenir el cap organitzat, saber què volem, treballar sense descans per continuar millorant l’escola. Comprometre’ns cada dia. En cada acció, en cada activitat del curs, amb el zel que mereixen tot de figurants, actors, tramoiistes, sense excusa. Potser que no caldrà omplir gairebé res, res de res, en canvi de saber on anem.
*els tres de la foto són ivan, paco i ferran, van idear, dirigir i coordinar ‘Inaugural’