Ulisses20

Antoni Porcar va ser mestre a Canet lo Roig, durant uns anys de gran vitalitat de l’escola. N’hi ha qui assegura que l’escola va lluir aleshores un esplendor que mai no havíem conegut, ni coneixeríem. L’escola més avanguardista de l’Europa de tots els temps. Els valencians hi participàvem també d’aquest moviment d’una escola oberta, transgressora, democràtica i jove. Tot semblava nou perquè era nou. Com Anotni Benaiges, que volgué portar la mar a la seua escola, Antoni Porcar va transgredir tòpics i misèries. Va portar la llengua a l’escola, el text lliure, la revista escolar, la impremta, la il·lusió de viure, de donar la paraula als xiquets.

D’aquells quaderns que va editar amb textos senzills que ens commouen vuitanta anys després, a Ibèria i Gavina, en copiem un tros:

«Jo no sóc de Vinaroç. El meu pobles és un poblet molt petit situat al cim d’una muntanya alta moltv alta coberta gairebé tot l’any de blanca neu. Allí anem xiquets i xiquetes a un mateix saló de l’escola i a la sortida juguem poc doncs com que la vida del pagés és més difícil de resoldre que la del d’aquí, tenim que ajudar força als nostre pares…» Joan Guzman

S’hi vcan trobar en una caixa amagats en un alcavó del forn D’Eliseo d’Olocau, un tresor de revistes escolars, Ibèria, que publicava el mestre Porcar a la seua escola amb textos i dibuixos dels seus xiquets.

Com explica Francesca Vidal, Porcar va ser un mestre precursor a primeries del segle XX de les idees dels moviments de renovació pedagògica que arribaven d’Europa i de Catalunya, a més d’un mestre defensor de la llengua dels valencians, un dels pioners de les tècniques Freinet al País Valencià. El primer mestre a publicar revistes escolars.

D’aquests secrets i gosadies, d’aquesta exploració i avantguarda en parlarem plegats a l’Ateneu de Bétera, avui 29 de desembre de 2014, al caliu del foc i d’una fira de llibres.