Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Els mossos busquen Durruti a Barcelona

 

durrutiJPEG

L’ordre és mateu-lo; si el trobeu, mateu-lo, aquest malparit. Pegue-li un tret al cap, dos trets si es resisteix, no dubteu a descarregar damunt seu tota la ràbia de quaranta setanta cent anys. Ara mateix no l’han trobat, encara no l’han trobat, perquè els mossos, per joves i rucs, i els creminals que els han enviat, jutges, consellers, menistres o ves a saber, no saben que Durruti no és a Barcelona només, també és a València, a Bétera, a Tavernes, sobretot a Tavernes, i encara a més indrets, que l’home no va morir completament, malgrat que aquests policies disfressats de mossos l’acacen sense èxit, per això s’han emportat uns quants joves, en venjança, per fer-los pagar el disgust que comporta no haver trobat aquell homenot, ni el seu abrigot, ni el maletí, ni el tabac, que no han trobat sinó uns joves que pagaran cruament de dir-se anarquistes encara, en aquest estat podrit, corromput, farcit de polítics lladres, d’un govern de lladres corruptes que paguen els jutges perquè desvien l’atenció dels seus negociots i els seus assumptes. Infantes, reis, exreis, jutges, menistres, consellers, alcaldes, tot de creminals que han aconseguit de desviar la mirada d’uns quants infeliçots, amb el reclam d’acusar d’escampar de fer creure que tenim terroristes de veïns, a casa nostre fins i tot, amb tot de pistoles, bombes, metralladores, fins i tot màquines d’escriure olivetti, i tabac d’embolicar, o tabac comercial sense filtre o ves a saber què poden pensar, que tenen, aquests deixebles anarquistes fills de Durruti.

I els fills de puta s’hauran arromangat els braços per pegar fort contra aquelles cares tendres, mentre uns altres fills de puta o molt pitjor, continuen governant-nos des de la creminalitat feixista i paraespiritrual de l’església. Tot perquè no poden trobar Durruti, que no poden, tants anys després que el donaren per desaparegut, o mort o enterrat, o ves a saber.

Aquest és el deliri que ens governa, mentre ens preparem per muntar el pessebre, l’arbre, la loteria, els reis d’orient, el futbol, el titot, i un reguitzell de protocols que hom organitza cada any en aquestes dates de pocavergonyes i patges reials i putots d’un terrer de miserables.

—Que no li val? Que això no passa per felicitar el Nadal? No?

Bé, doncs, almenys no he afegit aquella castellanada de ‘feliç any’, que no serem anarquistes purs, no, però idiotes tampoc.

 



  1. h intentar d’enviar un comentari al teu escrit i…

    ERROR: Wrong CAPTCHA

    ho torne a intentar i… la mateixa. Un fer la mà. T’ho envie directe, penja-ho tu al bloc. Amb la meua abraçada llibertària.

    Rafa

    Bon dia Albert, et veig en forma, i falta que ens fa companyes i companys com tu, l’extrema sequera de la Calderona, ens ha fet la corfa dura, però a sota la closca, ens mantenim vius, fidels al nostre país, a la nostra classe, al nostre poble… podem assassinar, exiliar-les, tancar-les a la presó… però no acabaran mai amb la IDEA, la decència, el coratge. Estan acabats, engolits pel seu propi femer moral… encara faran molt de mal, ho intentaran tot en la seua deriva cap un pou negre, com les seues ànimes, però estan acabats. Estic convençut que viurem la renaixença del nostre país, de fet, nosaltres sempre hem sigut homes i dones lliures des del mateix moment que seguírem la trajectòria de lluita per la llibertat i la decència dels nostres pares, Durrutis anònims… i en això estem i estarem fins al darrer alé. Què quantes?
    Salut i República!
    Rafa Arnal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent