Ser o no res, és Shakespeare

teatre-Micalet-ser-res--575x323

Ah, la importància de la paraula, en el teatre. El teatre i la literatura que el va parir. Des que vaig veure la preestrena de ‘Ser o no res’, que vindria a dir més o manco ‘To be or nothing’, m’ha entrat un cuc per regirar que hi ha de Shakespeare ara mateix a les nostres vides, a casa, a l’escola, a ca un amic, a ca mon germà… Un drama. Perquè a casa no he trobat gairebé res, tret d’un llibre de l’escola, ‘Hamlet’, que Fina ja m’ha reclamat dues vegades, traduït per aquell terenci o res, i uns sonets. Però els sonets no els he trobats tots, sinó una tria, en la col·lecció de les millors obres de la literatura universal, la verda d’edicions 62 i la Caixa, el volum Poesia anglesa i nordamericana i la versió castellana d’un llibre tampoc no m’ha interessat. En canvi els sonets:

“I mentre un home alene o uns ulls treguen florida,

el vers també viurà i a tu et donarà vida (traducció de J. Triadú)

En canvi, en el sonet número 20 traduït per Salvador Oliva (un dels dubtes existencials dels actors en aquesta obra és la tria del traductor, entre Segarra, Oliva, o Morera, o…)

Tens un rostre de dona, pintat per la natura,

senyor i senyora de la meua gran passió,

un cor gentil de dona, pro sense tenir cura

d’exhibir, com les falses, el canvi traïdor

 

Que no he parat d’ençà d’aquesta invitació a llegir l’anglés (veieu a la foto l’assortiment de lectures que us plantejaran aquests quatre actors? No us fa por de venir a contagiar-vos del deliri, en arribar a casa, de començar-vos a llegir tot Shakespeare? No?

El sonet XVIII, fragment:

Podria comparar-te a un dia d’estiu?

En tu hi ha més amor i més suau temprança! (versió de Joan Triadú)

 

És que puc comparar-te a un jorn d’estiu,

quan tu ets més adorable i més clement? (versió Gerard Vergés)

 

Shall I compare thee to a summer’s day?

Thou art more lovely and more temperate. (versió original anglesa?)

Per cert, en teatre, a centenars de quilòmetres no trobareu cap oferta de major interés. Això o el desert. Per acabar, no caldria recordar-vos que avui ja és l’estrena i no us hauríeu de perdre el verí del teatre, ni deixar passar un minut sense obrir-vos al deliri de tornar a la literatura tràgica. Malgrat que, com us vaig dir ahir, a una certa edat, jo preferesc l’escena del balcó de Romeu i Julieta.

Un pensament a “Ser o no res, és Shakespeare

  1. Avui quan acabe en la feina me’n vaig arreplegar “Somni d’una nit d’estiu”- edició Vicenç Vives i traducció d’ Oliva la comanda inclou la peli “El club de los poetas muertos”, tot Sheaspere per nadal. Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.