Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Fabra, Català i els torpalls

Rucs

 

A València volen fer volar els ases, si arribarem a ser rucs, o ‘burros’, perquè sense el barbarisme n’hi haurà que dirà que no m’entendran. El primer que van fer volar, ho explicava Enric Valor a ‘Joan Antoni i els torpalls’ va ser l’ase de Batistet,

“…com que els havia crescut una serralla al campanar van pensar de pujar un ase perquè se la mengés. Diu que fermaren la corriola allà al forat de la campana, li passaren una corda i en deixaren anar el cap campanar avall. Quan arribà el cap de corda en terra, l’agafaren i en feren a l’ase una baga escorredora pel coll. De seguida, altres començaren a estirar, als crits del regidor, que no parava de bremar:—Homes amb força! Homes amb força!

I l’asse fou hissat com un peix marraix. Vertaderament, aquells a torpalls en donaven amb fona als de tots els altres pobles que havia passat; perquè estava veent que ací en resultaria una víctima i tot: el pobre ase. Però no digué res, puix volia saber on ratllava aquella colla de desficaciats.”

El govern valencià d’Alberto Fabra i Maria Josep Català, president i portaveu més consellera d’educació, han decidit de fer una llei que diga que el valencià no és català, ells consideren que, políticament, perquè no són filòlegs, ni romanistes ni res de semblant (l’un afussella la llengua quan la parla, i l’altra en demana perdó per parlar-la), doncs tots dos consideren que el valencià és una llengua independent i heroica, que no en té cap relació, cap ni una, amb la resta de llengües romàniques i encara menys amb aqueixa que a València no poden ni nombrar. I tots dos personatges polítics principals de la generalitat valenciana s’han quedat més amples que llargs, en amenaçar que, a partir d’ara, qui no en faça cas d’aqueixa llei d’ells, no rebrà ni aigua, del seu govern, que gestiona els diners públics dels valencians, si és que en queden després de les farteres i els luxes que s’han pegat els seus a través d’una cosa que es diu ‘caixa fixa’.

Això és, que n’hi ha que volen fer voler els ases, fins ací arriba la pocavergonya a València, segons ells si diuen que els ases volen, doncs ho diuen, encara que tu no ho cregues, o que siga ben difícil demostrar-ho científicament, aquests que parlen un valencià escàs, prim, però que no tenen por del ridícul, de fer el ximple i el torpall pel tal de recuperar, despertar i animar una part de l’extrema dreta valenciana capaç dels comportaments més irracionals.

Com que la veda de la idiotesa és oberta i permet aital burrera sense que ningú els demane on han estudiat i què n’han aprés, doncs ells s’hi passegen amb la impunitat d’un desconeixement malaltís. És clar que una consellera d’educació representa la més alta distinció educativa —representar-la teòricament no vol dir que la mereix ni teoricament ni pràctica—, però què els he de dir jo de la política valenciana i el seu nivell intel·lectual dels últims cinquanta anys: lerma, zaplana, olivas, camps, fabra…, qui em deixe, que passe del cinc pelat?

I ara, si tens humor, i delit, i honor, obri dilluns l’escola i digues als alumnes, a tots els alumnes del país que fan escola, que la nostra consellera d’educació fa volar els ases, els veu volar, ella sola; mare on ha arribat el destarifo.

 

“l’ase anava enlairant-se arran de la paret del campanar. Ja era a deu braces alt; ja n’era a quinze; ja s’acostava a la serralla. Però estava ofegant-se. La baga se li havia estret al coll, i el pobre animal començava a traure uan llengua que feia por. I els torpalls sense adonar-se’n! Ja havia arribat el cap de l’ase a la serralla! De la gentada que omplia la plaça, va eixir un crit de goig.

—Ja llepa!”

Enric Valor [1984]: ‘Rondaies valencianes’ Joan Antoni i els torpalls, Edicions del Bullent, vol. 6, Picanya



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent