Pau Comes

Independència és llibertat

3 de març de 2006
Sense categoria
7 comentaris

Catalunya i el gen del botiflerisme

Fa uns mesos, un bon amic m’argumentava el seu escepticisme respecte
l’èxit de les diverses lluites dels catalans, concretament després del fiasco
de Fresno. Els catalans, deia, estem genèticament mal preparats per
l’enfrontament (amb els espanyols), perquè en els tres darrers segles de
derrotes consecutives, sobretot la de la guerra del 36, tots aquells que tenien
els gens més "combatius" van morir o van marxar a l’exili. Els que es
van quedar eren els més predisposats a acomodar-se a la nova situació, sense
enfrontar-s’hi frontalment. (continua…)

Hi vaig tornar a pensar en llegir l’estimulant article del
Professor David Bueno, a l’Avui de dilluns passat. Segons aquest expert en genètica,
l’efecte Baldwin faria que el comportament submís es transmetés de pares a
fills, com a resultat de la selecció natural. I no només natural, si tornem a
les reflexions del meu amic.

Tot això pintaria un panorama força negre, si no fos pels
protagonistes d’un post anterior: els Marc Garcia. Efectivament, si dins dels
catalans de socarrel hi ha una proporció més gran del normal de candidats a la
submissió, aquesta proporció disminuiria en els descendents dels arribats de
fora: des d’Espanya, fins no fa gaire. Els mateixos que s’integren a Catalunya,
com ho han fet generacions de nouvinguts durant segles, abans que ells.

Ens vam tornar a trobar amb el meu amic el passat 18, a la mani. Estàvem tan
emocionats, que no vaig pensar en la seva teoria. Sigui com sigui, si per
Benedict Anderson les nacions són comunitats
imaginades
, la Gran Via de
Barcelona ens va permetre observar la nació real. La immensa majoria no ens
coneixíem, però ja no sospitàvem que no estàvem sols: ara en teníem la prova
davant dels nostres ulls. Malgrat totes les maniobres per amagar-la. Malgrat
tots els discursos que ens intenten convèncer del contrari. La Nació Catalana existeix. I el més
divertit de tot és que l’estan fent caminar els Marc Garcia, fills, néts o besnéts
d’espanyols. Mentrestant, els catalaníssims Boadella, Vidal-Quadras, De
Carreras, etc., dominats pels seus gens d’esclaus, intenten remar en direcció
contrària.

  1.   Tres-cents anys són massa poc temps per a que l’acció de la selecció natural tingui tanta importància en la nostra espècie.

      Això si parlem de gens; en canvi, si parlem de qüestions socials, la "selecció social" que la dominació estrangera ha imposat està clar que ha afavorit i encara afavoreix els més submissos, els menys brillants i els més indiferents al fet nacional. Són aquests -en bona mesura- els que han anat dominant la societat catalana afavorits per la situació i per tant són els que han creat el nostre bagatge en molts aspectes. Però encara no ho duem escrit als gens! (I això sense contar que hi ha hagut moltes incorporacions de sang nova durant aquests 300 anys fastigosos). Optimisme, doncs, per aquest cantó.

      Sí que estic completament d’acord en que la contribució de la gent que té arrels properes en el temps a fora de Catalunya és fonamental, i no és només perquè jo en sigui un 😉

       En aquest casos el bagatge heretat de sentiments, pensaments, emocions, etc. relacionat amb la pròpia nació és més sa perquè prové, majoritàriament, de països lliures, molts dels quals mai no han experimentat una ocupació prolongada. L’únic que canvia és l’objecte d’aquesta estimació per la terra: si per als pares era Espanya, França, Anglaterra, l’Argentina, etc. per als fills és Catalunya, però la forma desacomplexada de viure aquest patriotisme és la mateixa. (En els casos de la gent que s’ha integrat nacionalment, s’éntén). És més, aquesta forma desacomplexada sovint xoca amb les maneres de molts catalans de soca-rel, fins i tot de molts que són indubtablement patriotes. Personalment, l’enfocament nacional d’aquests darrers sovint m’exaspera.

      Ànims, doncs.

      Amunt els cors!

       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!