Per una llei valenciana d’educació

Carta a Escola Valenciana, benvolgut president…

 

Comencem un nou curs escolar. En alguns indrets del país els xiquets van començar ahir. Avui ho farem la majoria de valencians. La setmana que ve, seran els xiquets de les Illes, després els catalans. En cap dels quatre punts del país no vivim sinó el desfici, perquè  n’hi ha que apunten contra l’escola amb l’amenaça d’exercir de polítics. Fa dècades que dura, l’assetjament, i els resultats són calamitosos. Valencians i mallorquins ho vivim crònicament, vosté ho sap millor que no jo, al nord de Vinaròs a penes si saben de què són capaços els governs de Madrid, ajudats pels de València o Palma.

 

N’hi ha consellers d’educació, i menistres, que tenen trets de gos rabiós…, són incapaços d’habitar cinc minuts en una escola. Entre xiquets i entre mestres.

Els mestres i els alumnes valencians rebem cada any, en forma de decrets, normatives, reglaments, instruccions, inspecció… Enguany, un colp aniquilats tots els mitjans públics valencians, prohibits els mitjans germans, els quedava l’escola per barrenar, l’únic espai que tenim els valencians per aprendre la llengua col·lectivament i formal. El pp hi ha posat la fona, el trabuc, els recursos i el mal d’ull directe contra els mestres. L’objectiu és ‘derruïm l’escola’.

Els valencians ja no ens demanem com serà el càstig, perquè sabem que serà sever, perquè la seua única preocupació no és l’ocupació dels joves, ni la corrupció, ni el fracàs escolar ni la manca d’expectativa o dignitat. El seu únic objectiu és aterrar la llengua, amb l’ajut de l’església i uns polítics hereus d’un franquisme descarat i irresponsable. La democràcia en aquest estat fa anys que pateix la misèria, i la intel·ligència educativa no passa de mediocre. La majoria de menistres o consellers d’educació no aprovarien un curs de mestres a Finlàndia, però ací són menistres, o diputats, o presidents. Tant se’ls en fot ruc o ase, perquè els seus objectius són uns altres, des de l’any 1936. Un any, un altre, en van dècades senceres de patiment. I com ací fóra impossible el diàleg, el debat, i una mínima simulació de racionalitat per explicar que l’escola és el més important d’un país, cal dir prou. Després de dècades de demostrar-nos que no només no ens ajuden, sinó que pretenen de destruir-nos allò que hem bastit durant anys, amb ofici i recorregut, diem prou. Cal dir prou i continuar de nou, president. Però amb una altra tàctica.

En dir prou, Escola Valenciana hauria de renunciar a les petites batalles, als guanys de misèria malgrat que importants, i a les confrontacions de barri. Prou vol dir fer una ratlla i continuar de cap i de nou però amb major eficàcia. Perquè Escola Valenciana té la suficient autoritat moral i ètica per avançar amb pas més ferm, sempre endavant, per aconseguir una millora definitiva de l’educació. Com?

Quina fóra l’aposta? Elaborar la nostra pròpia Llei valenciana d’educació. En principi la d’Escola Valenciana i els seus associats, més tard la de totes les escoles del país que vulgueren seguir-nos. Una llei intel·ligent i valenta, per suposat al marge dels consellers torpalls, d’un govern valencià i de madrid que ens torpedina, que han demostrat sobradament que els alumnes valencians els importen un rave.

Prou de petites accions model ONG, prou de voler ser fraternals però insuficients. Prou d’almoïnes o vindicacions culturals. Prou. Ens calen accions de major contundència i pes. Major intel·ligència és dissenyar una estratègia de màxims. Demanar l’escola per als mestres, vet ací. I quin fóra el nostre horitzó?, el llibre que ens dirà que no en tenim, ni barrera ni regalemnt que frene el nostre esperit, perquè volem la lluna, pel que fa a l’escola. Ves si el nostre somni ha de ser gran i bell.

Com serà redactar la nostra pròpia llei d’educació per als valencians? Per a la nostra escola almenys? Demanem ajut, si voleu, però comencem a redactar una llei d’educació breu, bella i senzilla, que siga coratjosa en favor dels mestres, dels alumnes i de les famílies. Capaç d’atendre què necessita la nostra escola, els nostres alumnes davant un món complex. Una llei que no passe de trenta pàgines escrites per una cara, però que continga el suficient perquè un xiquet de primària, i son pare, i son germà de secundària, puguen entendre-la i se’n senten orgullosos de llegir-la, perquè serà una llei que apostarà per la felicitat de venir a l’escola, d’estudiar amb llibertat, de viure la passió pel coneixement i la raó, un document de màxims, naturalment, culte, en favor de les llengües, però sense rancúnia ni odi, ni espai per als dissortats i els corruptes; una llei que puguen llegir els joves i emocionar-se. Demanem ajut a uns pocs experts, mestres del Moviment Cooperatiu, per exemple, al Ferran i a la Roser Santolària, al Salvador Cardús, a Carme Miquel i també als mestres joves, que ens ajuden experts, juristes, artistes fins i tot, músics i matemàtics, cap polític, cap ni un, un equip de vuit o deu o quinze persones capaços de traure un llibre en favor de l’escola, definitiu, que ens entusiasme. Tres mesos i a gener serem el país amb el llibre més extraordinari que puguem posseir els mestres, quin gran repte i com giraríem la vergonya que ens faran passar les males arts d’una conselleria podrida i viciada en aquest inici de curs.

Definim el nostre marc de joc, president, les nostres regles, a partir de les grans escoles europees del segle XX, amb la incertesa del XXI, amb tant com hem aprés de l’escola Moderna, de Freinet i Montessori, dels mestres de Castelló, d’uns quants llibres bàsics sobre pedagogia. Vet ací, doncs, la gran Missió d’escola valenciana en el curs que comença. Quin horitzó i quin repte tan extraordinari. Fer que els mestres valencians ens puguem admirar de nou.

Naturalment que tenim feina per endavant, president Vicent Moreno i junta d’Escola Valenciana, però això solament que serà la feina, i nosaltres ja estem fets a treballar de valent; prou de passes enrere i de fer més cas d’aquells desenfreïts pocavergonyes.

Admirem-nos, els mestres, president! Marquem-nos veritables reptes.

 

Un pensament a “Per una llei valenciana d’educació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *