El país fet a mitges… Fa uns cursos es va decidir fer una prova de llengua als estudiants que volien accedir als graus universitaris d’Educació Infantil i d’Educació Primària… Semblava un gran èxit per intentar millorar el nivell de llengua catalana dels futurs mestres de Catalunya, els quals, a voltes, esdevenen l’únic model lingüístic en català d’una part molt important de l’alumnat.
Ara bé, quan llegeixes que els estudiants de batxillerat i de CFGS de fora de Catalunya o els estudiants de sistemes educatius estrangers (que en molts casos són d’aquí i han estudiat sempre a Catalunya) poden sol·licitar els enunciats en castellà i respondre en castellà; o que també poden disposar de la prova en castellà els estudiants de 2n de batxillerat de Catalunya que estiguin exempts de la matèria de Llengua Catalana a la PAU pel Departament d’Educació; o que els estudiants de sistemes educatius de València o de les Illes Balears poden decidir examinar-se en català o en castellà, certament ja no sé què pensar…
Us imagineu que a Itàlia, a França, a Anglaterra algú volgués estudiar un grau de mestre i no sabés un borrall d’italià, de francès o d’anglès…? Us imagineu com es poden sentir els alumnes de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera, i del País Valencià que han fet tot l’ensenyament en català quan veuen que companys seus poden fer la prova en espanyol?
Formem els mestres que Catalunya necessita? O intentem captar, al preu que sigui, alumnes d’arreu per omplir unes places universitàries…?
Font: http://universitats.gencat.cat/ca/altres_pagines/educacio_inf_i_prim/index.html [data de consulta: 19 de juny de 2020]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!