Xicotet Rus

Lo petit Rus, a València, també podria passar per una enciclopèdia del disbarat i la forma barroera d’entendre l’esperit valencià. Xicotet Rus, que és el president de la Diputació de València, una institució franquista que no ha perdut un pèl de l’ànima feixista que el va parir, representa 100% el cor valencià més cerril que hom podria imaginar; ni en somnis un mediocre intel·lectual d’aital nivell podia imaginar arribar tan alt i tan lluny. Però això és València, tan lluny de la civilització europea com cap escola matemàtica podria mesurar. L’estudi i el coneixement, per Xicotet Rus, són trets inútils, superflus, i la majoria dels valencians, segons ell, no necessitem embrutir-nos de semblants adjectius o propòsits: nosaltres som per damunt lo món sencer, així que estudiar és perdre el temps, sobretot si monyicots com ell i altres exemplars similars poden arribar al cim de la societat que representen. Per això, Xicotet Rus pot fer ús de paraules com ‘gilipolles, cabrons, desgraciats, fills de puta’, en referir-se als mestres, als professors universitaris o a qualsevol que no pensa com ell, que és l’única manera de pensar possible en el seu món xicotet. I són paraules que utilitza als discursos públics, amb la boca ben oberta, movent els braços com un bisbe panxut, rodanxó, capaç de demanar cava i putes per celebrar com van guanyant elecció rere elecció, ara ho sabem, amb tot de robatoris, corrupció i desviació de fons per pagar famílies senceres, brigades, campanyes, i luxes en canvi de no deixar el pessebre i l’estirabot oral.

Anit inventà una altra idea bomba, Xicotet Rus, en relació a l’amenaça que viuen els seus que, després de descobertes les mangàncies, sembla que poden perdre la nau, el timó i la governabilitat valenciana –el senderi no el pedran perquè no l’han conegut mai. La idea és: o ens continueu votant, pp, malgrat el que sabeu, o els valencians s’afegiran a la inèrcia catalana de la independència, que compara amb l’Infern, no l’infern de Dant, per ell és massa culte, sinó l’infern d’analfabets torpalls i cagamandurris, que ha de ser més calent i més viu que cap altre.

Home, aquesta és bona. O jo o la misèria de ser lliures de ls castes, de la corrupció, del robatori. O jo o haureu de responsabilitzar-vos de créixer. O jo o haureu de governar els vostres diners. O jo o la democràcia. O jo o la independència de pensar per vosaltres. O jo o la cultura, ahhh!. O jo o la universitat, horror!! O jo… No cal continuar. Aquest és Xicotet Rus, el personatge, l’home que representa la més alta institució valenciano-franquista, després del govern valencià, que és plat a banda, i les Corts valencianes, segrestrades políticament pel pp, des que van arruinar els valencians per perpetuar-se coste que coste.

I els valencians, què?, ens demanem, serem capaços de destriar entre la llibertat, el pensament i la decència, o voldrem continuar aparellats davant un carro carregat d’estupidesa, això sí, cerrilment valenciana…?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *