El mestre i els alumnes (6)

«En general, a l’escola hi ha una gran diferència entre allò que hi ha escrit, planificat, i allò que realment s’hi fa. Una gran diferència entre allò que es pretén oficialment i allò que fan els alumnes realment.»

Potser sí que hi ha mestres amb una alta capacitat intel·lectual, d’improvisació, de saviesa, però no és el normal a l’escola, així que fóra millor que una majoria apostàssem per preparar què volem fer, sobretot si ja n’hi ha una guia-índex del que cal fer, fins i tot, si es vol anar contra aquesta guia mateix, amb sensatesa i carregats de raó.

La pregunta número quatre del programa del mestre escocès John D. Wilson és:

Pregunta núm. 4: —Com es reflexa la planificació en la posada en marxa del currículum?

La planificació ens dirà què farà el mestre a l’aula en cada moment. Serà sens dubte un segur de l’acció i de l’activitat, els donarà confiança en allò que fan, perquè és allò que prèviament han pensat que serà el millor que oferiran als alumnes. Calen recursos, és veritat, metodologies adequades —s’espera molt dels mestres en actiu, així que poca broma— que atenguen la individualitat dels alumnes, les diferents capacitats, de manera que tothom sense excepció, avance i aconseguesca l’èxit escolar que, naturalment, serà diferent per cadascú. La relació mestre-alumne serà de cooperació, el mestre ajudarà els alumnes a aconseguir els objectius que s’hi han planificat… Però, ai, no sempre aquesta idealització funciona. Almenys no com esperem.

El mestre entrarà a classe amb bon humor, amb un somriure, dirà bon dia, sí, sí, dirà bon dia… No sé si sou dels que escriviu la data a la pissarra, dels que teniu encarregats que cada setmana l’escriuen, en parleu del dia abans de començar, del sant dia, del que diu el calendari del pagés, o del refrany si n’hi ha, que n’hi ha a manta, de segur… Heu trencat el formalisme de començar, sí, i aleshores la classe ja va rodada, obriu el vostre planing, la planificació, no,no, ja l’havíeu llegit abans d’eixir de casa, no us cal repassar-lo, que no cal… Aleshores et planteges una altra pregunta, sí, per exemple, et demanes què és el més intel·ligent que faràs aquell dia amb els alumnes, fins i tot els ho demanes a ells, tens un dia sencer per endavant, així que ja comenceu el millor i el més difícil dels exercicis, pensar…

—el més intel·ligent que farem avui, mestre!

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *