El curs de llet gelà

lletjpg-large

Avui hem passat un matí de vacances ‘asplèndit’, preparant l’Ateneu de Bétera per al curs de llet gelà que farem a la vesprada, a la manera tradicional de Ca Montes, casi res no porta el diari. A les nou en punt, Roque i Vicent ja eren a la vaqueria de Miguel Morla al final del camí Alcubles, amb una lletera de 40 litres de llet acabà de munyir d’aquella nòria que fa rodar les vaques. En canvi de la llet, Miquel vol un pot de la llet gelà de Ca Montes, una llet famosa arreu de la comarca i del món sencer. –No, no em pagueu res, però no us oblideu de portar-me’n un pot, de llet gelà. Jo els esperava a la porta de l’Ateneu, amb la nevera preparada per acollir aquell cànter que calia traginar com uns homes. Després tots tres hem pegat cap a la cooperativa, a pels ingredients necessaris; entrem al bar de la coope per fer un café i tot d’homes ens regiren de dalt a baix: no som habituals del café. Ens arrimem a la barra i ràpidament ja ens obrin la conversa per endevinar com és que som en aquell lloc de llauradors: en un cantó de la barra, quatre asos d’homes del poble, Balí, el Cabo, Morante, i el quart del cabell blanc que reconec però no en sé el nom ens furguen amb interés : quina en porteu de cap? Em pregunten per ma mare, gosen de dir que mon pare no anà al camp sinó de gran, en tancar la carnisseria (toca d’oïda, xa), i ixen a la conversa els homes que falten d’aquell assortiment de cartes, el Cassolo, Bartolo, el meu sogre…, la conversa és tan fàcil que podríem passar el matí sencer, però la nostra missió avui és una altra: ens acomiadem i entrem a la botiga de Consum: els ingredients per fer la llet gelà són: llimes corfudes, canella en rama, sucre, gel, sal grossa… i un altre ingredient que encara no estic autoritzat a dir: carreguem les coses al cotxe i peguem de nou cap a l’Ateneu. Hi hem portat dues cassoles, una de gegant, la geladora amb les resistències invent de Roque, el bidó del gel, i un altre recipient cilíndric on a la vesprà gelarem la llet. Ens posem a la faena, rentem les eines, les cassoles, les paletes, i posem a bullir la llet, 20 litres d’un colp, Roque és el mestre de cerimònies, ens va explicant això i allò, rodant sense parar la paleta perquè la llet no s’agarre a la cassola, preparem la primera de les tongades que caldrà tenir enllestida a la vesprada, quan comence de veritat el curs. En alçar el primer bull, jaç, coca, Roque amolla lentament un preparat que, ho repetesc, no puc dir, encara no… i torna a remenar la llet perquè no s’agafe… Quin perfum d’estiu, xa! Música, vídeo, entrevistes, discursos, premsa, no faltarà de res, a la vesprà: la memòria històrica de Ca Montes torna a l’Ateneu a partir de les 19.00h. Bon profit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.