El mestre i els alumnes (3)
Diu el professor Wilson que els estudiants de mestre coneixen la importància de la planificació, però els mestres en exercici no s’hi entretenen gaire. Ahir vam dir que la planificació és cabdal, però… Però el dia a dia se’ns menja part de l’ofici i el temps de planificar. Un error. Greu.
La segona pregunta del nostre curset d’estiu per planificar un curs escolar a través del bloc és la següent:
Segona pregunta. Quins aconseguiments esperes dels teus alumnes l’any que ve?
No és fàcil, no, encara que ho semble, i per això és important de fer-nos la pregunta abans de començar. El professor Wilson encara no coneixia el concepte ‘Avaluació formadora’ però hi té molt a veure, la qüestió, perquè a partir d’allò que espere dels alumnes hauré de començar a planificar el meu curs. Sense, fóra un suïcidi, que és el que passa massa sovint. Bé, sense dramatitzar, em quedava bé deixar una llosa lapidària, de colp, perquè no us adormíreu llegint. Si afiges que no tots els alumnes han d’arribar per igual als aconseguiments que vas dibuixant ja destries diversitat, atenció, individualitat, gradacions…
Potser l’èxit de la missió enguany siga que cada alumne arribe als aconseguiments que necessita per avançar, i que no tots els aconseguiments seran vàlids per tothom. La dedicació, el temps de cadascú (o ritme), l’adequació a cada realitat, a comptar que cada casa és un món… Potser si el primer dia comenceu per escriure plegats els aconseguiments individuals i col·lectius, el mestre i els alumnes, ja avances que l’avaluació anirà en aquest sentit, des del primer dia, i cadascú regularà el seu aprenentatge autònomament, vaja, el primer dia ja comences practicant que tothom aprenem de tothom, aprendre a aprendre.
Que no li valga d’excusa i comença a escriure els aconseguiments que esperes dels teus alumnes, de quina cosa seran capaços, de quantes coses?
Sí, la pregunta és, quins aconseguiments… I el mestre, quins són els acconseguiments que espera d’ell mateix? Què n’esperes i de què et veus capaç?