Que alce el braç el jutge, tu

Que alce el braç qui s’haja sorprés d’una aital decisió, borratxos i infidels, que ha declarat nul el cas del grup neonazi resident a València —no és el mateix que dir grup neonazi valencià. Sí, ens esperàvem més o menys una cosa així, però no tan ràpida, ni tan fàcil, ni tan burlesca. Això, no. Ja fa molts anys que ni investiguen, ni castiguen, ni penen res de res, per això tenen diversos filtres, per si arribés el cas d’algú molt despistat que volgués posar les coses a lloc, per exemple, creure que una democràcia neta i ordenada ha de castigar els creminals de l’extrema dreta afincats a València des del franquisme, fa quaranta, cinquanta o més anys que campen a la dula, per sembrar el terror, posar bombes a intel·lectuals, rebentar llibreries i casals o matar joves si no els agrada la seua cara. A València, que pertany a espana per dret de conquesta, els neonazis juguen com en casa, i si se’ls en va la mà una mica, vull dir que atonyinen més del compte o acaben matant, ja hi ha els jutges per parar els peus de policies o advocats que pensen que la impunitat no és el camí, que ací com a Europa, també podem ser honestos, jugar net.

No, no ens ha sorprés la nul·litat del cas per què no som idiotes, podem fer-nos-en, d’idiotes fins a la medul·la, però no ho som. Ells tampoc, naturalment. Però sí que ens sorprén amb quina facilitat s’insulta la jústicia, la democràcia, la llibertat de pensament que va costar milers d’anys de civilització, des de les institucions espanoles, amb l’estigma que això és el que més els agrada, sentir-se intocables amb la criminalitat, i ja poden anar vostés a cagar tranquils, si han sopat. Perquè avergonyir-nos de cagar, què volen que els diga, no és el pitjor dels pecats creminals.

No, si el jutge haurà aplicat la llei, l’haurà interpretada correctament, ves on ens situa tot plegat, els tres poders, ja ho saben vostés millor que no jo.

4 pensaments a “Que alce el braç el jutge, tu

  1. Entenc la indignació i la compateix. Tanmateix comparteix que cal denunciar-ho i no únicament en la premsa local (per exemple hauria de ser noticia molt destacada en la versió anglesa de vilaweb i, si fos possible, fer que aplegue al periòdic que més llegit a Brussel•les….). Però cal ser incombustible i paral•lelament fer el corresponent recurs, emprant la seua pròpia llei –concepte que cal distingir del de justícia—i els sues propis magistrats … ara per ara no tenim altra cosa, encara que va en camí, espero.

  2. Això s’acabarà quan els demòcràtes siguem majoria suficient per foragitar i canviar un sistema heretat del franquisme. Una manera més fàcil seria aconseguir la independència del País Valencià com volem fer a Catalunya. En fi, continuar lluitant!

  3. les manifestacions policials i judicials a Valencia deixen ben clar qui pot fer allò que li vinga en gana i qui no, els indultats podrán tornar a obrar lliurement i passetjar pel carrer i fins i tot tornar a exercir els seus càrrecs polítics. Els valencians hem de fer una reflexió en profunditat , sobre l’honestat i validesa d’aquest sistema que prèmia el feixime i la intolerancia, condemna la llibertat d’expressió i protegeix els corruptes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *