Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Epicur, salva’ns!

El filòsof grec ja ho voldria, salvar-nos, per això va fer aquells escrits o lligalls o llibretetes o tauletes de pedra, no ho sé, per explicar al món com havia d’anar el món, si és que volia rutllar mitjanament bé. Però és veu que no és aixó, que el món prefereix anar a la seua contra els filòsofs, anar per lliure a la dula, sense ordre ni concert, amb el fussell al muscle i disparant quan li vinga en gana, ara uns morts ací, ara allà, a l’Afganitan, ara a Ucraïna, a Síria, a Palestina naturalment… Sembla que el món té butla per fer el que li done la gana, i va cobrant-se cada dia uns quants cadàvers d’edat i condició diversa. N’hi ha tot de burros que ens governen  i el destí d’unes quantes persones, homes, dones, xiquets, iaios, tant se val, és morir gratuïtament, a benefici de no sabem qui ni com. Sols perquè uns eixelebrats d’Israel, Rússia, Síria, Irak i no sé quants indrets més, un centenar dalt o baix, consideren que la vida humana no val una bufa —menys que una bufa no sé quantes coses n’hi ha, però la vida humana no la consideren gens, i es troben amb la seua llibertat de traure-la a grapats, en un segon, mentre la resta del món, els que ens ho mirem atònits i els que agafen cadireta per mirar-se l’espectacle, no fem res, però res de res.
Això sí, en uns dies, damunt d’eleccions, amèrica frança anglaterra i no sé quants països més, diran que ells defensen la llibertat, que són lliures i democràtics, que res ni ningú no els canviarà els principis, que en tenen i de molt profunds, però que la política no és senzilla ni fàcil ni ràpida, si són uns quants milers de desgraciats que han de morir.

Epicur, pobre, és un tros de pols, i ni això, solament que ens va arribar l’ú per cent de la seua obra, ni un gram de res, ell, però ves que va ensenyar-nos: que cap home no podia viure impassible davant el món, que res d’aconformar-nos a acceptar-lo com uns quants el volien, que el preferien de dirigir com era i de quina manera l’havíem de vore.

Ara, no sé si Epicur podia calcular la classe d’assassins que ens governen, que decideixen en uns segons qui ha de viure i qui pot continuar jugant a la platja.
Sí, Epicur va dir prou de doctrines, prou de viure relligats a temors de déu, a amenaces místiques… Perquè en nom de ja sabem quantes religions i doctrines, uns quants pistolers es pensen que poden arrebatar una vida, mil vides, un milió de vides. Ja fa 2.400 anys que passa.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent