Avui sóc a Dortmund on jugaran les seleccions de Suècia i la meva preferida en aquest Mundial, Trinitat i Tobago. Abans de marxar he fet un passeig per Frankfurt i he trobat una festa espontània de la selecció de Sudàfrica. Juguen el Mundial de futbol?. No. Els que m’he trobat ballant i saltant al centre de Frankfurt no són ni jugadors de futbol.
Era la selecció sudafricana de rugby, que ha fet escala a la ciutat alemanya per viatjar a Itàlia, on jugarà uns amistosos. El contrast entre l’amenaça dels ultradretans alemanys, que intenten fer-se presents aprofitant l’atenció mediàtica del Mundial, i la festa multicolor dels sudafricans m’ha fet pensar. Quina festa!. Ritmes de l’africa negra tocats per ciutadans sudafricans negres i ballats per ciutadans sudafricans de tots els colors. L’ambient era dels més sans que recordo. Quines ganes d’anar a Sudàfrica. Potser d’aquí a 4 anys.
Suecs i rastes del carib
Dortmund és avui de color groc. Els suecs han viatjat en massa. N’hi ha més de 20mil. Però són gent civilitzada. Beuen molt, molt!, però de moment no generen merder. Alternen amb els 3mil seguidors de Trinitat i Tobago que són aquí. Estan contentíssims i aporten aquella alegria caribenya que es contagia. Cabelleres rosses contra rastes. Si us plau, que no els facin molts gols. Tan bon rotllo no es mereix sortir apallissat d’un dia històric.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!