Jaume Sastre: estimar-se l’escola fins al punt de deixar de menjar
«No és la primera vegada que es fiquen amb jo.
No és la nostra justícia, què he d’anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística.
Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d’Interior ja hauria actuat.
Amb això que ha dit es desacredita ell.
Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d’odi a aquest d’El Mundo.
Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d’odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara.
Ells pensen d’una manera, i nosaltres d’una altra.» VILAWEB (resum)
Jaume Sastre ha dit prou, prou de menjar fins que els polítics que malmeten l’escola, la llengua, la dignitat de les persones i el país on vivim rectifiquen. Com s’ha d’estimar els seus, Jaume, l’escola, la llengua i el seu país, per arribar en aquest punt extrem. Ací tens el suport de tota la nostra escola, Jaume, els mestres em demanaven com era que la nostra web no havia dit res, encara. Fins i tot el dia a dia de l’escola ens amaga allò més important. Com ens estimem la feina, els mestres. L’escola, ca, i com ens estimem la llengua. I totes les llengües. Perquè les llengües no són culpables de l’agressió o la violència, sinó aquells que tenen responsabilitat política, i aposta volen malmetre-les.
Els mestres de les Illes torneu a obrir amb coratge l’horitzó d’un país que dormia, a València i a Mallorca sobretot. Però ja tenim l’horitzó clar, molt clar. Costarà més o menys d’aconseguir, però la fita n’és una, és indestriable. Amb aquelles serpotes no volem compartir res més, res de res.
La voluntat i el coratge de tants, afegit a aquest valor de la teua acció, obri una nova escletxa de llibertat, malgrat tot allò que va passant, entre els polítics, els jutges i les casernes. Trigarem més o menys, però tenim l’objectiu tan clar.
Els mestres, com en aquella República maleïda per la dreta i per l’església, torneu a somoure la consciència. Ah, els mestres. Quins artesans a l’escola.