Una crida per l’escola, acompanyeu-nos

Avui hi ha convocada l’escola, de nou, a manifestar-se a València. València, Alacant i Castelló, els tres topònims un rere l’altre són com una cançó d’un personatge popular a Bétera, Tonico, que era capaç de dir-ne tres de seguits, topònims a l’atzar, mentre et demanava un cigarret, tres ciutats barrejades amb pobles propers,; Obrint Pas també en fva fer un vers: a Mallorca un mestre és en vaga de fam contra la política feixista i antiescola del pp, el mestre és Jaume Sastre i el polític és en Bauzà, un xenòfob confés pocavergonya. La pocavergonya s’ha instal·lat tan amunt que ha enquistat institucions, locals i autonòmiques. Amb la quarta part del que ha passat a València o a Mallorca, haurien il·legalitzat un partit i haurien tancat de per vida els seus responsables. Però aquest estat el governen polítics tan pocavergonyes que deixen d’angelets els grans faraons de dictadures de got i ganivet. Com més borratxo i mediocre es mostra un políticot, més sembla que li han de riure la gràcia. Espana ha davallat fins a l’infern de la idiotesa, i l’insult, si és que ha eixit mai de tot això: a un pas de la tolerància feixista més perillosa.

A Valèncià un beat que fa de president de les Corts, irresponsable de l’accident del Metro de València, un clavari de processó i talent zero, 44 morts a llom del seu Opus, gosa d’expulsar una diputada si no li convé allò que diu. Mut davant un micròfon de la Sexta, és capaç d’insultar els valencians en canvi de continuar malmeten-nos: caldrà demanar a Cotino, i a la resta del rastre, Camps, Rita, Fabra, Blasco on són Bancaixa, la CAM i el banc de València: ells que en saben tant d’indetitat i senyeres. On són els diners dels valencians, el patrimoni, la cultura, i sobretot. caldrà exigir-los on han enviat a pastar l’honradesa i la dignitat.

Però la lliçó de defensar els interessos dels valencians per damunt la seua butxaca, no la van aprendre quan van ser a l’escooa, aquests ignorants populistes d’una època política valenciana tan dissortada. Allò que huria d’haver sigut el període més brillant i sòlid dels valencians, en traspassar la dictadura, l’han convertit en un femer sense parl·lel ni semblança enlloc del món occdidental. De la missa al robatori, de l’insult a la cobdícia, de la ignorància a la criminalitat, el pp i els seus han exercit el pitjor exercici europeu d’homes sense escrúpols ni valors.

Per això l’escola, una institutució que encara viu i reviu una lluita en favor de la cultura i la formació, la decència i el respecte. Per això l’escola.

L’escola torna al carrer contra la màfia del pp. Són els mestres, no els polítics, els qui defensen l’escola com a pròpia, pública, valenciana. Que no vindreu a acompanyar-los?
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *