Després de l’u, el dos

M’he llevat més tard que mai. Passava de migdia, així que no passaré vergonya ni res, en confessar que després ja no he parat: he cercat unes teles 100% cotó per fer vestits de dimonis i provar d’assajar un correfoc per a l’escola. Pasqual m’ha ajudat a destriar els teixits i uns preus d’amic que ja vorem com li pagaré, més enllà dels diners. He descarregat els tres paquets a l’escola i he aparaulat un parell de llibres de tresiquatre ‘Plantar cara a la vida’, l’un pujarà cap a Barcelona, l’altre davant de casa, perquè Roser feia avui cinquanta anys i escaig, l’escaig ja fa baixada, però no em demaneu quanta. Després tertúlia i cafe amb Partal&Maresma, un luxe de dues hores llargues, o més, i anar passant temes, amistats, fills, viatges, compromisos, feines comunes, balanços, projectes, somriures, i un café i una infusió que perdia per un colador que ja no atrapa allò necessari, però diu que feia gust de xicolata, l’herba. Vicent em fa una lliçó de tecnologia que em dura uns minuts, perquè perc el pas enn anar-se’n ells, i torne a enfilar la feina de l’escola, preparem els cartells del monogràfic d’enguany #festesdelpaísvalencià. I llance la primera oferta per twitter, i els amics fidels ja veuen com anirà la cosa. La Nova Muixeranga d’Algemesí tornarà a l’escola el 16 de maig, un altre luxe impagable per la cultura, per la tradició, per la festa patrimoni universal. 
Escric el Saluda per al llibret de festes que prepara segon de secundària i m’han convidat a obrir amb un discurset entre festiu, didàctic i lleuger per convidar els turistes a visitar-nos. No voldria caure en aquell repic de fer passar bestiesa per tradició ni esquella per bou.
Baixem a l’ateneu de Bétera, ens retrobem uns quants amics que fem pont de fusta de ferro o del que calga, i preparem la benvinguda amical del Botifarra, d’ací unes hores actuarà a Bétera amb els Metalls d’estil: ja tinc entrades per a la meua sogra, per a Roque i MariaRita, i encara el compromís en ferm, o el deliri, de programar un taller d’estiu del mestre en llet Merengà de Ca Montes.
Qui deia que el 2 de maig era un jorn pocapena flatós o desemparat de tants desocupats?

et pots casar per mi tal com Déu mana
tota de blanc i amb flors de taronger.
entonaran cants i música d’orgue
t’enramaran d’arròs habitual.
tot ha passat com passen tantes coses.
V. A. Estellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *