Mar entre terres: mediterrània

En Yan sembla que apunta en aquell horitzó, cap a Mallorca. De dalt la cadireta, assenyala cap a les Illes, d’on ha vingut a passar uns quants dies d’intercanvi. Les rondaies sota el braç, un somriure d’orella a orella i una força de jove fort…, què dic fort, fortíssim.
No sé quantes vegades ha pujat en aquella cadireta de socorrista de platja, i quants n’ha ajudat a pujar-hi, de baix estant, uns quants com si foren una ploma, ves si serà fort.
Com aquella gesta titànica, d’un altre home fort, fortíssim, que va anar de poble en poble sense defallir, per apuntar cada paraula, cada expressió en quaderns que després serien fitxes d’una calaixera i, finalment, l’obra d’un colòs, un diccionari de deu volums, en pell vermella. Alcover era un tità, com aquells tres que aguanten el món, ell va aguantar la llengua per salvar-la, per tenir-ne cura i usar-la després, per exemple, nosaltres que ens hem trobat duranr cinc dies a València, alumnes de l’escolagavina i de matadejonc.
Aquesta nit en la festa regal als pares que fan possible l’encontre i la gesta, Toni Llabrés ha fet la lloa d’aquest homenot que ha fet possible, entre més coses, de conservar aquest tresor, la manera com entenem el món, els valencians, a través de la llengua comuna.
Una festa que ha comenbçat amb la interpretació del Cant dels Ocells, amb una representació del significat dels siurells, la glossa i la música, abans d’un discurs compromés i valent, davant el nou atac contra l’escola orquestrat per la generalitat a dos dies de començar la matrícula per al curs 2014-2015.

Per cert, escolavalenciana demana la suspensió del procés de matrícula que es vol iniciar dilluns.

Un pensament a “Mar entre terres: mediterrània

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *