Lletra de convit: un país entre escoles

Primer dia de l’intercanvi MatadeJonc&escolagavina. En el parlament oficial he volgut aprofitar la la lletra de convit de n’Antoni M. Alcover, que feia referència a l’inici del gran diccionari:

“Vet ací el nostre pensament i la manera com trobam que el podem realitzar. Perquè comprenem que l’empresa és gegantina, colossal, i cercam el concurs i la cooperació de tots els amics de la llengua, tota vegada que sols donant-nos tots les mans, fent tot un cos, és possible arribar a l’enfront i dur a cap aquesta obra magna.”

Ca dia l’escola ha de tenir detalls especials. Cada dia, sense defallir l’escola ha d’oferir aquest repte. Avui l’és, d’extraordinari, tot sol, perquè aquest intercanvi entre València i Mallorca, entre Picanya i Palma, entre les Illes i el país valencià, contribueix a la idea de demostrar com és capaç una llengua, d’aplegar el poble: aquest i uns altres moments semblants fan gran l’escola i el nostre propòsit.

“Proposam a tots els amics de Mallorca, Catalunya, València i el Rosselló, a tots els amics de la gloriosa, de la potent, de la valenta, de l’estimadíssima llengua parlada fa tants de segles en aquestes heroiques i nobilíssimes terres de l’antiga i famosa nacionalitat catalana.”

Cada moment i cada dia val per fer història, a l’escola. Avui sens dubte en teníem un exemple viu, real, d’allò que som capaços els mestres a poc que ens hi posem

“A tots els qui parlen, a tots els qui estimen aquesta llengua, diguem-li mallorquina, catalana, valenciana, llemosina, rossellonesa (pel nom no ens hem de desavenir), a tots nos dirigim, a tots demanam ajuda, cooperació, costat i assistència.”

Diada de Ramon llull, 3 de juliol, 1901. A.M. Alcover

En això, el cor ha cantat Alegria, d’Antònia Font i tot s’enlaira, de Txarango, i ha començat a rodar aquest intercanvi vint-i-vuit anys després. Amb tota llibertat, amb tota ingenuïtat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *