Un minut de silenci?

Els valencians patim molts silencis. Moltíssims. Entre més de polítics, financers, de serveis, n’hi ha de qualsevol mitjà televisiu o radiofònic. Patim el que no hi ha escrit. Fins i tot patim allò que no és democràtic, sinó imperatiu, un abús de poder polític i judicial. Han acallat, prohibit o tancat tots els mitjans que podien explicar-nos el món, en la llengua dels valencians, l’única llengua dels valencians que ens és pròpia. L’única que no ha sigut imposada militarment.

Conquestes al marge, ens han prohibit de veure què passa al món des de l’òptica dels valencians, ni més ni menys. Pensareu que és poca cosa. Tornar del treball, posar la ràdio del cotxe cansat de tantes hores de dedicació públiques i no poder escoltar cap emissora, cap ni una, en la llengua de Fuster, Estellés o Espriu. En canvi de tenir-ne en altres llengües, o aquelles de castellà d’amèrica, amb tot de músiques i accents, centenars d’emissores però cap ni una, en valencià. Poca cosa, continuarà pensant algú, sobretot aquell parlament que ara vol expressar com som de divertits amb els silencis i els homenatges.

Acaben de prohibir, enmig del curs, que una escola sencera puga ensenyar en la llengua dels valencians, a Benimaclet, València, per decisió política de sis famílies, i uns polítics franquistes, hereus d’aquell miserable que odiava els valencians. Els xiquets de l’escola pública Pare Català ja saben que és el silenci, el llarg, el que els prohibeix la llengua i el sentit de res.

I tot plegat, aquest atac a València, no és nou ni casual. Va ser ordit i orquestrat per aquell home i pels hereus d’aquell home que va morir diumenge i al qual, sorprenentment, el parlament de catalunya vol retre-li honors amb un minut de silenci. Collons, cal tenir la cara dura, o el fetge pelat, o la fel dolça, qui ho haja decidit, que aquell que ens va enviar els melitars i la guerra bruta de l’AbrilMartorell, Las provincias, i uns altres desgraciats de l’extrema dreta desbocada, contra els valencians, meresca ara honors.

Mecaguen la pena negra, si s’ha de ser ruc i ase. Per què caram ens hem d’agenollar, damunt, que ens hagen prohibit la ràdio, la televisió i l’escola (ho saben a Catalunya que ací van prohibint contra l’escola, contra la dignitat?). Un minut de silenci, per què? M’ho expliquen, ho expliquen als valencians que els prohibeixen el pa, l’aigua i la sal, mentre se’ns burlen continuament? Encar hem de postrar-nos com els desgraciats del levante feliç i pocapena, ciutadans de segona, davant la redemostrada mala traça espanola, capaç de portar al fracàs un estat que és una riota internacional?, ves si ho saben fer malament i a sobre pixar-se damunt nostre.

Que s’enfiten el minut i el silenci pel serengue, i després que proven a traure cullerada, a vore si és neta o majorment carregada de color.

Per cert, el govern valencià ja s’ha presentat voluntari a fer el minut, a posar el nom d’un carrer, a posar-li la medalla i, si cal, clonar-lo per continuar escarnint els valencians i, ara sí, cagar-se en cada mare i pare que ens va parir. Però, vostés al silenci, mentre els valencians continuem muts un minut, una hora, un dia, un any, vint… Que el TC no dirà que això és inconstitucional, això no, això per ells és enforcar-mos vius per dret de conquesta.

4 pensaments a “Un minut de silenci?

  1. El Parlament de la CAC es cobrirà “de glòria” amb això del minut…

    Tant amunt com abaix, sembla ser que la clase política se’ls enrefot la gent. I la gent sembla que ho tinguem tot tant clar que uns votem al PP o al PSOE, i els altres esperem que una ximple enquesta ens traura de la misèria política  que ens envolta.

    I mentre, la Generalitat de dalt tancant repetidors de televisió de canals sense cap ànim de lucre. Vagi a saber les raons: ens diràn que és perquè no són canals en català, sino en “castellà d’amèrica”*… sense parar compte que la raó deu venir d’instàncies cardenalicies.

    Atentament

    *Prefereixo un bon programa en “castellà d’amèrica” que no pas les bazòfies de TV3 i CatRàdio en català estandard.

  2. Per educació, en pau descanse. Però, per favor, que no em demanen cap homenatge a aquest senyor, ja que com a valencià, encara patisc les seves polítiques al meu país.
  3. El partit on vaig militar fa temps sembla que ha oblidat que aquest Sr. Suarez va preferiri legalitzar a la bèstia negra dels franquistes, el PCE, abans que el partit de Macià, Companys i Irla i va portat a Tarradellas d’una manera un poc estranya.
    Un exemple més del “Antes roja que rota”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *