Ulisses20

Jo hagués preferit que haguessen repetit la malaguenya, perquè potser és la cançó que des del primer dels concerts que les vaig sentir, més m’atrapa, juntament amb el bolero de l’Alcúdia, que continue pensant hauria de ser el ball cerimonial de benvinguda al País Valencià. Quan siguem independents dels borratxos i els lladres, en convidar algú important, el rebrem d’aqueixa manera, i si és Patxi que el balla, o algú de l’Aljama de Bétera, valdrà igualment. També l’Ú que canta Amparo, o l’Ú i el dotze, i aquest recitat dels Amants que, per mi, Eva ha brodat avui amb un ritme més apropiat. HI havia a més, avui, la gent del Realenc, que han eixit a ballar amb goig, a tocar dolçaina i tabal, a acompanyar les dones davant un altre 8 de març reivindicatiu.
Una altra nit de goig, i com que es pensen que sóc fan, que no ho sóc, perquè sóc més que tot això, hooligan si cal, ho dic ben ample i alt, a la manera de València: si les falles tingueren un pessic de noblesa, si encara es quedés una engruna d’esperit i de llibertat, aquests grup de dones haurien de cantar cada nit als casals, a les places, als pobles, a qualsevol dels carrers de la ciutat, pel que representen cadascuna d’elles, plegades, quan canten i quan reciten, pel que expliquen del poeta amb aquelles veus que aborronen i fan anar el plor sentit d’homes i dones de coratge, com ha passat aquesta nit a Picanya…, per l’escola que podrien representar a partir d’ara per al cant d’estil valencià, tan tòpic massa vegades i, amb elles, tan pur i carregat de contingut: la poesia d’Estellés és feta per tot això, sens dubte, i per més coses… I m’estaria una nit, dues, tres nits senceres parlant d’e l’excelsa joia que representen en directe, totes sis, en directe i enllaunades en aquell disc.

Gràcies, de nou, i encara per aquest detall últim d’ensenyar el mapa del país que som, malgrat la pobresa d’esperit de polítics, lladres i desenfreïts.
Per Eva i aquesta banda de dones que ens regalen l’ànim i l’ànima de viure. Per molts anys.